21 d’abr. 2009

Segones oportunitats

Anava avorrit, mirant a una banda i a l’altra, però sense desaprofitar l’oportunitat de trobar un lloc per seure al metro en hora punta. El vagó estava ple de gom a gom i em va cridar l’atenció una dona que intentava entrar fent força. Tindria uns 30 anys i anava amb un xiquet de color d’uns 6 anys i un altre, blanc, d’un parell d’anys. Era prou difícil imaginar la relació que compartien però per la forma que els tractava em vaig adonar que era la seua mare. Em va estranyar la diferència de raça dels dos xiquets. La dona va tenir una relació amb un home negre, immigrant sense papers, fet que va provocar que es casaren molt prompte i nasquera el primer fill i així, legalitzar la seua estada. Tot va ser tan precipitat que no li va donar temps a conèixer-lo totalment i quan va començar a patir dificultats per a trobar treball pels prejudicis dels quals era objecte, va començar a ser agressiu amb ella i a maltractar-la, com demostrava una cicatriu que tenia a la cella. Li va costar, però finalment aconseguí separar-se d’ell. Afortunadament, va conèixer un home que la tractava molt bé del qual es va enamorar i amb el qual va tenir el segon fill. Ara sí que era feliç.

Jose Vicente Perea Alfaro
2n Batxillerat (IES Enric Valor, Picanya)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.