1 de març 2019

IES Malilla

Un vaixell anomenat Llibertat Anàvem cap al poble , muntats en camionetes, armats amb escopetes per pelar els amos de les fàbriques . De cop i volta , un grup de falangistes (Capità Mata i companyia) ens aturaren , i després d’una estona tornàrem a casa sense rebombori. Uns quants dies després , van afusellar la majoria del meu pelotó als murs del cementeri de Cariño. Jo i altres integrants de la CNT ens vàrem embarcar en el vapor Arkale, un vaixells de pescadors que ens va dur a França , on vàrem ser empresonats a un camp de concentració. Per a eixir , ens va ajudar l’escriptor Pablo Neruda , que ens va portar al vaixell Winnpeg cap a Xile, a mi i a dues-mil persones més, que també fugien de la barbàrie que estava passant al nostre país . Allí , ja a Xile, ens van acollir molt bé . A més la gent xilena i els refugiats teníem ideologies similars , ja que hi governava un partit socialista . Varem acabar la nostra vida en un país que , en aquell moment no estava patint guerres ni postguerres, vàrem acabar en pau les nostres vides . Víctor Martínez Rodríguez. 1r Batxillerat IES Malilla

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.