1 de març 2019


MATEMÀTIC

Els primers dies que  vaig passar al mas del Saüquer no els recorde gens. Només tinc a la memòria un dolor molt intens al cap, molta negror i veus llunyanes, i tot seguit recorde haver-me despertat gitat en un llit bastant còmode, entre coloms i conills. Tenia al meu costat una xica molt ben plantada, que em recordava la xica d’Alós que em va salvar. La xica, Teresa, em va contar el que m’havia passat i que hauria de descansar fins a recuperar-me. Em va sorprendre molt d’aquella família que, tot i haver perdut el pare a mans de la Guàrdia Civil, no perdia mai el somriure ni les ganes de tirar endavant, fins i tot quan es presentava la Guàrdia Civil al mas, per dinar. En aquelles ocasions, jo m’amagava al colomer, on dormia, i tots passàvem molta por pel que ens podria passar si descobrien un guerriller amagat. I sí que ens va descobrir algú, però va ser el mestre de Goriet, don Arcadi, que es va sorprendre molt, i després de parlar amb mi, no va tornar a aparèixer pel mas fins després que jo me’n tornara amb els guerrillers. Per sort, ningú no va saber de la meua existència per part de don Arcadi.

Pau Boïls Olmos
4t ESO B
IES GUADASSUAR

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.