EL MEU SEGREST
Quan tenia 10 anys, un grup de
guerrillers em va agafar mentre tornava cap a casa amb les meues germanes i el
matxo ple de queviures. Van demanar vint mil pessetes per al meu rescat i van
dir que si en dos dies no tenien els diners, em matarien. Em van portar a una
cova plena de mantes i un foguera encesa. De sobte, va entrar un home vestit
amb roba vella i un arma a l’esquena. Estava brut, però era un home molt
agradable. Em va contar que els guerrillers tan sols volien llevar a Franco del
poder i acabar amb la guerra que ells mateixos havien continuat. No pareixia un mal home, ja que tan sols
volia defendre la seua idiologia.
No sabia si la gent em donava ja
per mort o si continuaven buscant-me. Jo confiava en que no deixaren de buscar,
perquè volia tornar amb la meua família. Mai he pensat que no tornaria a casa,
perquè comfiava en el pare i en què aconseguria els diners per mi.
Dos mesos desprès, em van alliberar
perquè el pare va pagar el rescat. Mai he sabut d’on va traure els diners.
María Corraliza
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.