EL RETORN:
M’ature al bell mig de la plana, em regale uns minuts per
observar el paisatge que guarda els records de la meua infantesa.
El nostre mas , en
ruïnes i oblidat s’alça encara respectuós fent ombra d’allò que un dia va ser.
Al seu voltant, els camps que hi vam llaurar amb molt d’esforç els meus germans i jo anys enrere.
Quasi després de deu anys, dona la sensació que el temps s’haja aturat. Per un
moment espere escoltar les rialles d’en Pepet sortint del mas perseguit pel
nostre estimat gos, a en Goriet ajupit a terra en busca de nous animalets, em
gire instintivament cap als camps on espere veure a Teresa dirigint amb pas
decidit la rabera. Mai oblidaré com aquell dia va caure entre el blat, com la
vida se l’escolava sense que nosaltres poguérem fer res.
En aquests
instants torne a ser la nena callada,
agarrada a la seua nina de drap, sospire, només em queden els records d’una
vida passada plena d’incertesa, però també de felicitat efímera. Abans de
girar-me, la meua vista s’atura a les muntanyes, on el Pic vigila , com un guardià fidel els secrets mai
cridats d’un poble sacsejat per les injustícies i el dolor.
Patricia Muñoz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.