3 de març 2019

Quan ho estigues llegint estaré mort

Gràcies per aparèixer als meus somnis, Flor, ara ja tinc clar que he de fer. Em posaré el tratge que tu em vas teixir amb les teues delicades i dolces mans, un tratge que vas fer especialment per a la festa on la mort t'esperava per a ballar junt a ella i després portar-te a les Seues portes. Escriuré una carta que qualsevol que passe per ací podrà llegir:

     "Per als animals, per a tots els meus familiars, per a tots aquells amb els quals he tingut l'ocasió de compartir la meua vida, jo sóc el culpable de la majoria de morts. El meu odi cap a Zacaries em va espentar a contar-ho tot al capità Mata. L'odi em va portar com el vent mou les fulles. M'heu de  prometre que netejareu aquest país de persones que vos han fet patir, enverinar-vos, emmalaltir i fins i tot matar-vos. Jo ja comence, el primer sóc jo, ho sent. “
Ho deixaré tot en el passat i viuré el dia d'avui sense penedir-me del futur que estic a punt de perdre. Ací, en la naturalesa, sóc un altre animal, encara que vaja ben mudat i tinga un cigarret entre els llavis. Aquest és l'últim cigarret, en aquesta llum que m' il·lumina càlidament i junt als arbres que amb vestits fabulosos segueixen la coreografia del vent. Aah, Flor! Em preocupa que potser et trobe junt a Zacaries, el teu assassí, però a la mateixa vegada el teu estimat. No devia deixar-te amb ell, però no sabia que l'insensat acceptaria entrar en el joc d’ aquells ganduls. Què t'han fet, flor meua?
Ja ve un autobús i he pensat en com vullc acabar amb tota la maldat que habita en mi, no vullc fer patir més persones.
Vaig entrar dins de l'autobús i quan em preguntaren on volia anar. Vaig contestar “cap a l’estació de les estreles amb Flor com a destí final". Vaig ficar el canó de l'escopeta sota la mandíbula…Fosc
ANDREA SIMINEA, IES ALMENARA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.