Una fosca nit de finals d´estiu , picaren fortament a la porta. Jo ja em temia el pitjor. Pot ser seria el capità Mata que voldria alguna cosa , però ho dubtava , ja que era ben entrada la nit , així que vaig agafar l´escopeta i vaig cridar a qui fora que se n´anara. Aleshores vaig escoltar la veu de Joanet, Ferroviari i la meua filla Teresa que em demanaven que obrira. Quan vaig obrir vaig veure que portaven un guerriller ferit. En eixe moment vaig endevinar perfectament el que pretenien. Però jo tenia por, ja no tan sols per mi, sinó per la meua família. Déu sap el que ens faria el capità Mata si descobrira que havíem ajudat un guerriller. Després del que succeí amb el meu marit sabia que aquells guàrdies serien capaços de cometre qualsevol atrocitat. Però d´altra banda…quin exemple donaria als meus fills si davant d´una situació com aquesta no donava ajuda a qui la necessitava ? Aleshores el vaig fer passar al colomer, que era un lloc segur , li preparàrem un llit i li pujàrem una safa amb aigua. El guerriller estaria amb nosaltres un mes i mig.

Paola Climent López

1r batxillerat

IES GUADASSUAR