IES ABASTOS

Aquell matí, vaig eixir de casa molt prompte. El Joanet i els seus companys m'esperaven prop de casa. Era el dia, per fi posaríem en marxa el pla que tant havíem organitzat. Quan el Joanet em va demanar ajuda per atracar el tren i aconseguir un botí amb molts diners, no m'ho vaig pensar dues vegades. Vaig assegurar-me que ningú s'havia adonat que eixia de casa, tornaria abans que despertara la meua família. Vam anar a cavall. Samuel també hi era. Ell havia treballat molts anys en aquesta empresa ferroviaria i per això coneixia perfectament les vies i els trens. Quan hi vam arribar, ens vam col·locar als llocs que ens corresponien per a començar l'acció. Jo vigilava i tenia cura dels cavalls. Tot va ser molt ràpid. Per a parar el tren van posar una bomba al carril. Com on estaven els diners era l'últim vagó, aquests no es van llançar a perdre. Mentre uns la mamprenien a tirs contra els treballadors, altres agafaven els diners i els portaven on jo estava. Finalment, vaig tornar a casa amb part dels diners. Quan li'ls vaig mostrar a Goriet es va alegrar tant que el risc havia merescut la pena.

Julia Serrano Moltó

1r Batxillerat

IES ABASTOS, València