Ens
situem a maig, feia pocs dies que vàrem passar per la serra d’Alcalà
on vam saquejar un mas per aconseguir queviures per passar la
setmana. Ens dirigírem a una cova per passar la nit.
Als
pocs dies, quan escassejaven d’aliments, ens vam veure obligats a
tornar al mas. A poca distància del mas vàrem rebre molts tirs, es
tractaven dels franquistes. Llavors vàrem respondre, amb l’objectiu
de fugir.
Estàvem
enmig d’un intercanvi de tirs quan, de sobte, en un obrir i tancar
d'ulls ja estaven tots envoltant-nos. A la fi li, vaig dir als meus
companys que fugiren que prompte els buscaria.
Sobtadament
vaig veure com el caporal em llançava una granada però va ser tan
ràpid que no em vaig poder defendre i va suposar el meu final.
Ferit, vaig començar a sentir com tot el que havia fet per acabar
amb tots aquells franquistes no va servir de res. Vaig sentir com
aquell somni es derramava a poc a poc. A penes podia sentir-me quan
vaig veure que algú s'acostava i era ell, Ferroviari. Vaig témer
pel que podia fer tot seguit. Va treure una cigarreta. Notava com el
meu cor cada vegada s'accelera més, com cada vegada patia més per
la mort. Tenia por per aquell sentiment que mai s’havia manifestat
en mi-. Em quedava poc d’alè quan de sobte…
ALBA GOMIS, IES ALMENARA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.