FERROVIARI

No podia parar de pensar en tot allò que m’havia dit Teresa, que no volia saber res més de mi, que fins i tot es casaria abans amb Pelut que amb mi. No podia suportar més aquella situació, ho havia deixat tot per ella i ara no tenia res, ja no tenia ni el seu afecte. A més, seguia amb aquella colla de desgavellats que durant molts mesos m’havien perseguit i em volien veure mort. Va ser en aquell moment quan vaig decidir que no podia seguir. Vaig agafar el meu “naranjero” i vaig decidir acabar amb tots aquells guàrdia civils. Després, novament, vaig anar a suplicar-li a Teresa que se’n vinguera amb mi a França, però res va ser útil en aquella conversa i la impotència i la ràbia es va apoderar de mi. Vaig acabar amb Teresa, amb l’amor de la meua vida. En aquell moment vaig saber que la meua vida havia acabat. Així va ser quan, uns pocs dies després, Miquelo em va sorprendre i va acabar amb mi, fent veure que m’havia ofegat.

Sandra López Esteve

1r batxillerat

IES GUADASSUAR