LA FI DE LA MEUA LLUITA ANTIFRANQUISTA
Estava desanimat, ja no teníem res a fer contra el Franquisme. Ens anaven
delatant a poc a poc i cada vegada érem menys guerrillers. Vaig intentar fugir
cap a França, però vaig ser sorprés per la Guàrdia Civil. Sabia que l'única
manera de sobreviure era ser-los útil, llavors vaig delatar masovers i vaig
desvelar estratègies dels guerrillers després de ser durament torturat. Entre tres
civils em van donar dos forts pallisses en què vaig perdre el coneixement, però
així i tot mai vaig desvelar res sobre la meua relació amb Teresa i la seua
família perquè encara tenia esperances de fugir amb ella a Paris quan tornara
de Barcelona.
Esperava amb ànsies la sega perquè seria quan tornaria a veure a Teresa,
però fins al cinquè dia no vaig aconseguir parlar amb ella. Ella ja no em
volia, deia que els havia traït. La seva rudesa em va omplir d'ira. Vaig agafar
la meua pistola, la vaig carregar i vaig disparar matant a tres civils i ferint
al Capità. Després d'oferir-li a Teresa per última vegada fugir i negar-se’n li
vaig disparar i va morir.
Vaig ser perseguit per masovers, civils i bandolers, sabia que els meus
dies estaven comptats.
Victoria
Balbaneda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.