Vaig eixir corrent del mas amb la intenció d’agafar una alenada d’aire, ja no podia suportar uns segons més dins d’aquell lloc amb eixe fill de puta a prop meu, estava molt alterada fins i tot enrabiada, una llàgrima ja relliscava per la meua galta, però no permetria vessar-ne una sola més per ell... M’hi havia assegut a l’ombra d’un pi, necessitava relaxar-me i aclarir-me els pensaments. Com podia haver-me tornat a proposar escapar amb ell cap a França després de tot el que havia fet? Ens havia traït a tots, s’havia traït a ell mateix en haver acceptat col·laborar amb els civils, tot pel que havia lluitat, els seus ideals i la seua causa revolucionària tirada al fem. I per què? Per conservar la seua mediocre vida uns mesos més? Havia matat un germà de guerra i havia delatat molts dels masovers que els van ajudar quan ho necessitaren. No podia odiar-lo més, li havia dit fins i tot que preferia casar-me amb Pelut el civil, i no em penedia ni el més mínim de les paraules plenes de verí que havia soltat per la meua boca, vaig gaudir en veure-li la cara tot seguit d’haver-li-ho dit, es va quedar, completament atònit.

Tot seguit vaig escoltar unes ràfegues de dispars que em van obligar a abandonar els meus pensaments, provenien del mas, no vaig poder evitar posar-me en la pitjor situació i vaig córrer altra vegada cap al mas...

Marc Sais Ginestar

2n batxillerat

IES GUADASSUAR