On
m’havien pegat el tir? Estava marejat, veia borrós... M’estaven
portant entre Teresa i Ferroviari a algun lloc, no sabia on... Em
feia mal tot el cos i, sobretot, la ferida. En algun moment havia
caigut un bac.
Després,
em vaig despertar al colomer del mas de Teresa. Vaig estar allí un
temps curant-me. Els estava tan agraït a tota la família. Goriet em
va caure molt bé, m’agradava contar-li aventures dels meus temps a
França. Sempre m’escoltava tan atent. Va aconseguir que el meu
temps de recuperació en aquell amagatall passara molt més ràpid.
Un temps després no ho vaig poder evitar i vaig tornar a la França
que tant enyorava.
Clara
Herrero Montesinos
4t
d’ESO
Una
nova il·lusió
Un
dia a la vesprada van arribar al nostre mas Joanet, Ferroviari i un
altre bandoler ferit. Van dir-li a ma mare que si podia ajudar-los i
ella va dir que no estava massa convençuda però que els ajudaria.
Jo volia ajudar-los perquè un home ferit ha de ser ajudat.
Ma
mare va ficar-lo al colomer perquè ningú el veiera. El mestre don
Arcadi venia molt pel mas a donar-me fòssils, llibres sobre la
natura... Un dia es va adonar que al colomer hi havia algú amagat.
Va estar parlant amb el maquis una estona i mai més vam tornar a
comentar aquell fet.
El
dia que el bandoler, anomenat Matemàtic, es va posar bé; ma mare va
fer un sopar molt bo per a acomidar-lo. Ma mare tenia amb ell una
relació molt bona i i a mi em pareixia molt bé perquè si ella era
feliç jo també ho era.
Rubén
Rodríguez Mansilla
4t d'ESO
L’amor enmig de la violència
Després
de la mort del meu pare, anava jo amb el ramat pel camp i les
muntanyes, vaig conéixer un maquis i em vaig enamorar, a ell li va
passar el mateix. No podia veure’l, si no era d’amagat, quan era
de nit o algun dia a la vesprada. Jo ja m’imaginava que allò no
podia eixir bé, però n’estava molt enamorada.
Una
vesprada va passar el que havia de passar, ma mare em va dir que una
dona del poble, la mare de Pelut, li havia dit que m’havia vist amb
un dels guerrillers. Pelut era dels civils així que, si ell ho deia,
tot anava a acabar molt malament. Vaig decidir escapar-me de casa
però quan em vaig trobar amb Matemàtic, un altre dels guerrillers,
i li ho vaig explicar; ell em va fer tornar al mas.
Estela
Gallego Álvarez
4t
d’ESO
Els
secrets de la muntanya
A
mi em feia por pujar a les muntanyes on estaven els maquis i els
guàrdies civils, perquè ja m’havien enviat a aquell col·legi per
les meues idees polítiques i, si em veien parlant amb un maquis, em
podien matar. Un dia que vaig anar a casa de Goriet, vaig passar
molta por per si em veia algú. Vaig estar parlant una estona amb ell
i amb la seua germana Teresa que era molt bonica i els vaig dir als
dos que si podien recollir orelles de moro i més fòssils que
trobaren per ahí per a estudiar-los a l’escola. Ells van dir que
sí que arreplegarien tots els que pogueren. Després Isabel, la seua
mare, em va convidar a menjar al seu mas amb ells, m’ho vaig passar
molt bé dinant amb ells. Des d’eixe dia, vaig anar moltes vegades
a visitar-los.
Un
dia Goriet em va portar a vore un caragol fossilitzat que hi havia a
la porta d’una cova i dins vam veure unes pintures rupestres molt
antigues. Vam entrar més i vam veure sabó i explosius i vam pensar
que era un refugi de maquis. Ens en vam anar molt ràpid i no ho vam
contar a ningú perquè no tapiaren la cova. Vaig tornar moltes
vegades amb Goriet perquè m’ensenyara les coses que la muntanya
amagava.
Javier
Herrero Martínez
4t
d’ESO
Un
futur per davant
Un
bon dia estava jo a l'escola esperant els xiquets per a dirigir-los i
que anaren posant-se en les seues taules a l'aula. Els vaig dir que
aquell dia aprendrien molt amb mi. M’havien dut el pa. Ho feien
sempre, ells i els seus pares em duien menjar.
Hi
havia un xiquet que havia deixat l’escola per ajudar a casa, com
molts altres. Jo l’animava molt perquè tinguera estudis i una vida
millor, era intel·ligent i tenia molta curiositat, per això jo no
volia que deixara d’estudiar.
Com
ja no podia vindre a escola, anava jo a sa casa i l’ajudava. Jo, a
Goriet, el volia molt i volia que tinguera un futur per davant,
pensava que podia arribar a ser un gran mestre.
Nerea
Tomàs Eixea
4t
d’ESO
Tornar
a casa
Quan
vaig tornar de Barcelona, jo anava més pita que mai, amb els llavis
pintats i unes sabates de tacó molt boniques. Vaig vore el meu germà
Goriet que va flipar amb el meu canvi. També la meua germana Empar
estava bocabadada. Els vaig contar totes les meues experiències i
com era Barcelona. Em sentia feliç i alegre de tornar a veure'ls.
Però quan em vaig posar la meua roba de treball, em vaig transformar
totalment, d'una muller bella i elegant, vaig passar a ser una dona
treballadora. Em vaig posar mans a l'obra amb l'ajuda del tio Miquelo
que m'anava explicant com s'havien de fer les coses.
A
mi m'agradava molt treballar al mas, més que anar a servir a
Barcelona perquè em sentia més lliure i, a més, estava ajudant la
meua família i aquesta és la sensació més bona que hi ha a la
vida.
Celia
Andrés Ramos
4t
d’ESO
Un
dia qualsevol
Jo
estava tranquil·la, era un dia com qualsevol, però, amb molta
calor. De sobte, vaig veure uns tricornis i vaig saber que eren el
capità Maximiliano i els seus hòmens. Però, quan em vaig fixar
més, vaig veure una cara nova i a una que ja coneixia... Però, per
què anava amb ells el Ferroviari?- vaig pensar. Els vaig dir que
passaren que hi havia molt de menjar perquè estàvem celebrant que
la collita havia sigut molt bona.
Sergio
Martínez Pérez
4t
d’ESO
Les
nogueres
Jo
estava molt contenta per la tornada de la meua filla perquè feia
molt de temps que no la veia. Estàvem les tres juntes, Teresa,
Empariues i jo arreplegant nous de les nogueres. Ella em parlava de
l’experiència de servir a Barcelona. Em va dir:
-
Mare, la veritat és que jo em sent millor amb aquesta vida, la del
mas.
De
sobte, ma filla Empariues, que tenia l’oïda més fina que jo, va
sentir uns trets al mas. Em va preguntar si jo havia sentit alguna
cosa, li vaig dir que no i la vaig veure córrer cap al mas. La vaig
intentar seguir, mentre li anava al darrere tenia molta por. El meu
fill Goriet estava al camp del costat.
Mentre
Empariues i jo entràvem al mas, Ferroviari se’ns posà al davant i
em va dir que a mi em deixava viure. Va començar a córrer cap a
Teresa que també venia corrent. De lluny vaig veure com discutien i,
tot seguit, vaig sentir un tir. Vaig veure com la meua filla queia a
terra. Vaig eixir corrent cap a ells, sentint una intensa ràbia.
Vaig abraçar el cos de la meua filla i em vaig posar a cridar i a
plorar fins que la soterraren al costat del mas.
Alberto
Sesé Torralba
4t
d’ESO
Encara
més sola
Nosaltres
estàvem al cinqué dia de sega i van arribar el capità Maximino
Mata i els seus homes. També venia amb ells Ferroviari. Van entrar a
la nostra casa i es van quedar a dinar, tots menys Pelut. Em vaig
sentir molt preocupada per aquella situació perquè hi havia molta
tensió dins del mas.
Quan
van acabar de menjar, van descansar un poc i Goriet se’n va anar al
bancal amb les ovelles. Empariues i jo estàvem fora del mas i, al
cap de poc, vam escoltar tirs dins de la casa. Em vaig sentir molt
angoixada, m’esperava el pitjor. Vaig veure Goriet venir ràpid cap
al mas amb mals pressentiments. Quan vaig entrar al mas, els civils
estaven morts a terra, Ferroviari em va dir que a mi em deixava
viure i va començar a córrer. Es va dirigir cap a Teresa i jo veia
com ella li deia que no amb el cap. Vaig sentir el tir i vaig veure
com la meua filla queia de genolls.
Vaig
quedar desolada quan vaig veure com Ferroviari, que tant l’estimava,
havia tingut el valor de matar-la. Em vaig sentir encara més sola,
m’havia quedat sense marit i sense filla. Aquest va ser el pitjor
moment de la meua vida.
Ángela
Clemente García
4t
d’ESO
La
persecució
Vaig
escoltar els tirs d'un fusell i vaig anar corrent cap al mas de
Zacaries, d'on venien els tirs. Quan vaig arribar, em vaig trobar amb
els meus companys morts i jo m'havia salvat pels pèls. També, vaig
veure Teresa morta. Bela em va explicar el que havia passat i vaig
avisar els altres civils, que van vindre de seguida. Els civils van
traure gossos per a buscar Ferroviari per les muntanyes però va ser
molt complicat perquè ell se les sabia molt bé, aquelles muntanyes.
Per aquell temps, ell va ser la persona més odiada del món, tant
pels civils com pels masovers. Després de molts dies el vam trobar,
mort i sense cap roba, amb el seu fusell. A mi em van donar un
ascens, però, en aquell incident van morir tres dels meus homes i
dos tenien una família que mantindre.
Floren
Guaita Rott
4t
d’ESO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.