21 des. 2014

Bases del concurs de microrelats del Diàleg 2015


Des de fa sis anys, una de les activitats del Diàleg consisteix en un premi literari, per al qual els alumnes han de crear unes composicions breus a l’estil de l’obra que es treballa. Seguint amb la dinàmica d’edicions anteriors, el blog es converteix en la plataforma on publicar els escrits i participar en el certamen.
La idea, en aquesta ocasió, és que els alumnes escriguen un text de ficció en forma de microrelat al voltant d’un dels temes essencials d’Espiral, la mort.
Com sempre, hi haurà premi i el nom dels guanyadors es comunicarà durant les trobades amb Manuel Baixauli a València. A banda de l’obsequi, es donarà a cada premiat un diploma signat per l’autor.
Per a participar en el concurs, cal tindre en compte les bases següents. Fora d’això, la imaginació i el trellat guiaran les diferents propostes:
1.   La data límit per a publicar els textos al blog serà el divendres 5 de març de 2015.
2.     Els textos han de ser construir-se com a microrelats a l’estil d’Espiral.
3.     El tema dels microrelats haurà de ser la mort, en qualsevol dels seus vessants.
4.     Els microrelats estaran escrits en present d’indicatiu.
5.     Cada microrelat haurà de dur un títol d’una sola paraula.
6.     L’extensió màxima de cada microrelat estarà al voltant de 200 paraules.
7.     Només es valoraran els textos publicats al blog dins del termini previst, sota la responsabilitat dels docents de cada centre participant i que s’ajusten a les bases anteriors.

11 nov. 2014

Preparant el Diàleg d'enguany

Des de l'organització del Diàleg amb l'Escriptor de l'any 2015 us donem la benvinguda al blog. Com sabeu, l'obra que es llegirà enguany és "Espiral", el recull de contes de Manuel Baixauli. Després d'una reunió inicial amb els centres participants, el mes de desembre tindrà lloc la tradicional sessió de treball en què es donen les idees principals per a la lectura i l'anàlisi del llibre, prèvies a la trobada amb l'escriptor, que serà al començament de la primavera.

No cal dir que, des de l'equip coordinador, us animem a llegir els altres llibres de Baixauli, les novel·les Verso (Bromera), L'home manuscrit (Moll / Proa) i La cinquena planta (Proa), com també els articles que publica periòdicament en premsa, com ara al Quadern d'El País.

Bones lectures i fins aviat!

6 abr. 2014

Guanyadores del concurs


Tant a Gandia com a València es van donar a conéixer els textos destacats del concurs d'enguany. En concret, al marge dels accèssits i els reconeixements, les tres guanyadores van ser:


1r premi
María Mauro – IES La Serrania (Villar del Arzobispo)

2n premi
Ana García – IES Albal (Albal)

3r premi
Camila Savarelli – IES Faustí Barberà (Alaquàs) 

Enhorabona a les tres i a totes les altres persones que van obtindre un accèssit al concurs!

3 abr. 2014

DIÀLEG AMB VICENÇ PAGÈS


Després del Diàleg a València només deixar-vos les fotos per tal que recordeu com escriptor i lectors joves, colze a colze o paraula a paraula continuaren gaudint de la  literatura. Un matí colpidor.

30 març 2014

Lectura augmentada de la novel·la

A dos dies de la sessió del Diàleg a Gandia i a tres de la sessió a València, ens complau publicar aquesta lectura augmentada de Carta a la reina d'Anglaterra realitzada per dues alumnes de l'IES La Serranía del Villar. N'hem deixat un enllaç permanent en la barra de la dreta del blog.

Us esperem a totes i tots aquesta setmana! Segur que ja teniu preparades totes les preguntes que voleu fer a l'escriptor!


15 març 2014

Estimat Senyor Ferrer:
  Després que llegira la seua carta a la reina d’Anglaterra i que m’adonara de les seues virtuts sobrenaturals, m’he vist obligat a escriure’l per demanar-li ajuda davant la preocupant època actual. No cal esmentar els forts conflictes socials i les innumerables revoltes urbanes que estan sorgint a causa de la crisi, però el que més em preocupa és el renaixement de la ideologia feixista.
   L’altre dia, a la televisió, vaig vore un programa que ens parlava sobre l’augment d’afiliacions als partits d’ultradreta i com aquesta ideología va contagiant-se en periodes de recessió econòmica, ja que algunes persones davant  de la desesperada situació actual acaben manifestant sentiments xenòfobs i racistes .
   Em dirigisc a vosté per tal de suggerir-li que en compte de lamentarse per estar condemnat a no morir-se,  creara un partit polític amb el fi de governar Espanya,  ja que reuneix els dos elements essencials per a fer-ho. D’una banda posseix un patrimoni inesgotable a les seues butxaques i ,d’altra banda,  arran de la seua immortalitat que l’ha fet viure un bon grapat d’anys, compta amb la suficient experiència per saber què fer quan tinga en mans el govern per tal de suavitzar la lamentable situació.
                                                                                     MAURO VIDAL MALONDA

                                                                                        2n Batxillerat B
                                                                                        IES Maria Enríquez

Pau Fayos Montagud 2n Batx. A IES Jaume II el Just

--> Benvolgut Joan Ferrer:

En revisar les cartes que volen enviar presoners com vostè, m’he trobat amb la seua. Disculpe que no n’evitàs la lectura, però m’he impressionat en saber com ha arribat fins ací.

No sé si vosté acceptarà el que li proposaré. Màgic no sóc, i no li puc donar el do de la mort. El que puc fer, és facilitar-li un estil de vida diferent: busquem junts la felicitat en la coherència dels nostres actes, si volem sentir-nos un poc més útils. Així transcendirà la seua immortalitat. No pot fer res per la seua vida o la seua mort però, i per les dels altres? Els anys viscuts li hauran donat experiència i sabrà que la riquesa i la fortuna al món estan mal distribuïdes.

Sóc oficial d’aquesta presó, i puc oferir-li la llibertat. Però aquesta s’haurà de fonamentar en l’altruisme i en la generositat. És l’única llibertat que existeix. Jo renunciaré a manar en aquesta presó. Anirem a les zones més desfavorides i, amb la seua capacitat de generar diners, podrem ajudar els necessitats.

Pense-ho. Ajudar el proïsme podria ser l’única manera de sentir-se alliberat. Renunciem als nostres estils de vida. Emprenguem una nova aventura!

Atentament

 

14 març 2014

Albert Cabanes, IES LAURONA

 Hola Joan,

com van eixos quinze anys empresonat? Sols per l'olor que desprén aquesta carta sabràs qui sóc, veritat? Et conserves molt bé. Et vaig enganyar fa escassos quinze anys com ho vaig fer fa quasi un mil·lenni.

Has estat vivint quasi mil anys i no has après res, has pogut fer tantes coses, i has volgut ser immortal per a res, perquè a la teua amiga Greta la gent la recordarà, però de tu ningú sabrà res. No et va resultar familiar la silueta del seguritat a qui vares pagar per poder entrar al museu amb la intenció de recuperar l'espasa?

A mes d'enganyar-te, em vaig portar uns quants bitllets. Veig que ho estàs passant mal a la presó, sense amics, sense viatjar, sense conéixer mon, sense dones a qui estimar. Encara que si t’adones així ha sigut la teua vida. Deus estar acostumat.

Com sé que eres bona persona, quan acabes de llegir aquesta carta, podràs ser mortal, podràs envellir i sentiràs dolor. Però quan et mores, ens tornarem a veure a l’infern.

Encara hi creus, no?

                                                                             El Diable


ALBERT CABANES, IES LAURONA

Rubén Campos, IES LAURONA

John Smith.
Presoner de la torre de Londres.


Estimat senyor Smith,

segurament li deu estranyar haver rebut una resposta a la carta que vostè em va enviar, si no li estranya tal volta estiga boig de veritat.

Ha de saber abans que res que el crec. El crec de veres. Potser aquesta carta siga la meua perdició si arribara a la premsa o qualsevol medi d'aquest tipus. Estic arriscant molt, però no podia evitar-ho. La seua història que sembla ciència-ficció, té un equivalent a les cròniques de la meua família durant segles.

Sorprés, veritat? Ha aconseguit entendre ja el que estic dient ? Efectivament jo sóc immortal, però a diferencia de vostè puc elegir quan morir. Després de segles de recerca, de patiment a la meua família, varem trobar el beuratge que aconseguix remeiar aquest maledicció. No negaré que és dolorós. Et fas vulnerable a qualsevol ferida. El més mínim tall pot acabar amb la teua vida.

Curiós, no? De la plena immortalitat a la màxima fragilitat. Hemofília, és coneguda pels mortals. Com abunda la ignorància en aquest món...

Espere notícies meues. No tinga pressa. Hi ha temps.

Atentament,


la reina d'Anglaterra.

RUBÉN CAMPOS, IES LAURONA

Maria Josep Castillo, IES LAURONA

10 març 2014

Estimat Joan Ferrer,

rep milers de cartes cada dia i he d'admetre que no les conteste totes. De fet, ni tan sols les llegeixo jo mateixa.

Quan el meu assessor em va comunicar l'estrany missatge de la vostra carta, vaig pensar que es tractava d'un boig desesperat per sortir de la presó, però quan la vaig llegir detingudament vaig recordar-me de tu.

La pregunta que circula pel meu cap des que vaig llegir la teua carta fa ja uns quants anys és: per què hauria d’ajudar l'home que va trencar el meu cor quan era jove? Potser ni te’n recordes de mi, perquè mai et vaig importar prou.

A dia d'avui, tants anys després, encara em pregunte què tenia l'Emma que no tenia jo. Sí Joan, sóc Isabel, la filla del fuster del poble, aquella noia a la qual ridiculitzaves i humiliaves davant de tots sense importar-te gens ni mica els sentiments que tenia cap a tu.

I perdona’m si et parle de tu i no de vosté, però crec que ens coneixem ja de massa segles per anar amb formalitats.

La meva resposta és no, no et trauré de la presó i tampoc t'ajudaré que ho faces i que acabes amb el teu tracte amb el dimoni, perquè a diferència de tu, jo sí vaig saber formular bé els meus desitjos. Encara hui em resten dos d'ells.

I encara que sigui l'últim que faça a l’eternitat o que hagi de gastar els desitjos que em queden, no permetré que tornis a veure la llum del sol, si no és a través d'uns barrots. Perquè malgrat tot el temps, a mi encara em fan mal tots aquells insults i burles que vaig rebre.
                                                                                                                                      

                                                 Atentament:  la reina d'Anglaterra.

MARIA JOSEP CASTILLO, IES LAURONA

Ester Domingo, IES LAURONA

Bunkinghan Palace

Senyor Ferrer,

he llegit la seua carta gustosament i amb molt d'interès. He gaudit molt llegint les dolces paraules que proclamen el seu amor per l'Emma. Ella sempre viurà amb vosté, encara que no estiga al teu costat. Viurà per l'eternitat.

No tinc cap dubte que tot el que conta és cert. Jo també he conegut el dimoni. No sé si li agradarà saber (o pot ser acabe amb l'esperança que li puga quedar) que qui li ha posat en aquest embolic ha mort. Lucífer va poder morir en concedir-te el seu últim desig. Gràcies a vosté va viure més que qualsevol anterior a ell.

Feres bé en no incloure-la en el tercer desig. Vaig a lliurar-te de la presó, viuràs a palau, amb mi, amb la dona que sempre has estimant i que tant has enyorat. Des que una sèrie d’afortunats esdeveniments em dugueren al regnat, vaig canviar el nom pel d'Elisabeth. Mai vaig deixar de pensar en tu ni mai et vaig deixar soles. T’he fet seguir i sempre he sabut què feies, on estaves.
 

Tornarem a vore’ns.

Elisabeth.          


ESTER DOMINGO, IES LAURONA

Andrea Coll, IES LAURONA

Benvolgut Papa Francesc,

li escric aquesta carta com a últim recurs. Fa anys, en vaig escriure una altra de semblant a la reina d’Anglaterra, de la qual mai vaig rebre resposta. Després d’escriure la carta em vaig sentir alleujat, tranquil... Realment, no puc descriure la sensació que vivia en eixe moment. Per fi havia contant el meu secret, i ni més ni menys que a la reina d’Anglaterra, perquè, pensant-ho, d’ella depenia el meu destí, o millor dit, el fi d’aquest.

Assentat al sòl fred, intentant trobar els únics rajos de sol que s’endinsaven per les reixes de la finestra, tenia la carta a les mans, les quals tremolaven indecises i nervioses, desitjant que aquesta isquera de la cel·la en la que em trobava, i en la que estaria molt més temps si no aconseguia que aquell tros de paper arribara a les mans de l’única persona que podria acabar amb la meua eterna condemna.

Poder lliurar-me de la carta va ser relativament fàcil. Aprofitant la visita diària del carter, vaig poder posar-la dins de la bossa perquè arribara a la bústia i d’allí, tant de bo, a Buckingham Palace. Quan vaig vore com el carter creuava la porta amb la bossa penjada al muscle vaig haver d’agafar-me als barrots i respirar tan fort com vaig poder. Ho havia fet. Però ara, que me deparava? Que decidirien fer amb mi quan caigueren en compte de qui era jo? Què seria de mi? Pensant-ho bé, potser eixe era el meu destí, la condemna eterna per jugar amb el diable als escacs i perdre la partida.

Minuts després, mirant-me al vell i brut espill que es trobava damunt de la xicoteta safa que em permetia llavar-me un poc les mans i la cara, em vaig vore reflectit amb expressió cansada. Vaig desviar la meua atenció en escoltar com s’obria la porta principal de la presó. Em vaig apropar i vaig reconèixer de seguida al carter pel seu uniforme, tot i això, una peculiar olor a sofre va inundar-me provocant-me una sensació de malestar que, dins de mi, alguna cosa em deia que ja l’havia olorat en algun altre lloc.

Soles van intercanviar dos paquets, van firmar uns quants papers i es varen acomiadar en dos simples paraules. No les vaig entendre, ni em vaig esforçar a fer-ho. No ho podia creure. M’agarrí tan fort als barrots com vaig poder, fins que les mans em suplicaven clemència, però no les escoltava, no les sentia. Les cames em van fallar i vaig caure a terra, cridant involuntàriament l’atenció del carceller i del carter, al qual acabava de vore com, perfectament,  al parlar, una resplendor eixia de la seua boca, una resplendor que ara em feia vore les coses més fosques que mai.

Era ell. El mateix que ara tenia al seu rostre un somriure maliciós, ell, el mateix que  m’observava fixament amb eixa mirada tan lligada a la mort.


Andrea Coll, IES LAURONA

Rubén Palazon, IES LAURONA

Buckingham Palace, 2001

Joan Ferrer
Presó de ****, Anglaterra

Joan,

has caigut en la meua temptació. Crec i has de creure que també has acabat perdent la jugada. No saps en aquests moments l'orgull que sent i la felicitat que m'ompli. Realment no t’adones per què sobtadament ha aparegut un museu sobre l'edat mitjana? Per què ha aparegut l'spata ignea? Et creia més audaç.

Però no m'agrada centrar-me en tu. A cas creus que eres l'únic ésser egoista i despistat? És increïble com poden uns diners i unes simples riqueses alterar-vos els sentits. Teniu tot el que mereixeu. Aquesta societat materialista que tan sols pensa a posseir com més coses...

Persones com vosaltres, que teniu la sort d'haver nascut mortals, quina és la raó per la qual voleu viure per sempre? Sou menyspreables.

Fa uns anys (molts) la reina va adquirir unes pedres precioses. Ella no les venia ni canviava per res del món fins que vaig aparéixer i li vaig oferir canviar el seu cos rovellat per una ànima eterna que ara descansa en alguna presó espanyola. No sé si serà feliç. Jo molt.

En conclusió, la Reina d'Anglaterra no pensa alliberar-vos. Romandreu reclòs sent immortal, patint depressions i recordant cada error de la teua vida. Jo ara sols puc fer que mirar-me a l'espill, i vore que un cos tan mortal com aquest, vell però mortal, em senta bé. Unes arrugues són molt més boniques que unes escames. I a tu, Joan, et pense dur al vell castell d'espanyols, perquè tingues converses immortals i infinites amb aquella ànima, reclosa en el que era un cos verd, que s'ocultava en una capa de mercader. El que era el meu cos.

Déu vos guarde.
    

                                                                                              Reina d'Anglaterra (nascut el dimoni)

RUBÉN PALAZON, IES LAURONA

13 març 2014

Faustinet

I ací l'última tramesa de l'IES Dr. Faustí Barberà


Buckingham Palace 
2 de desembre del 2004.
 John Smith
Presó d’Anglaterra.`

 En John Smith,
Malgrat que vaig llegir la seua carta fa uns anys, hi ha hagut molts problemes al meu regne des d’aquests dies.
Fa uns pocs anys vam haver de combatre un brot de febre que es va convertir en una epidèmia anomenada ‘vaques boges’, encara que a vostè no li haguera afectat tot i estant fora de la presó. Vam haver de donar suport també als Estats Units d’Amèrica després dels atacs que van rebre a Washington i Nova York en setembre de 2001. Actualment el meu regnat passa per un estat tranquil i per això ara hi puc dedicar un temps i comunicar-li la meua decisió.
El director de la presó em va comunicar fa uns 6 anys que vostè havia complert el mil·lenni. He de confessar-li que al principi no vaig creure la seua història, pel que vaig enviar al meus soldats a matar-lo; però al dia següent em comunicaren que, efectivament, vostè era immortal. Crega’m que ara que conec el seu valor la meua intenció no és acabar amb la seua vida, tot el contrari: viurà amb totes les comoditats amb una única condició: haurà de construir una nova ‘sparta ignea’ per a l’ús exclusiu de la meua cort. Demà mateix li arribaran els materials necessaris, encara que els més importants no depenen de les meues aportacions.
Espere la seua resposta.
 Elizabeth II, Reina d’Anglaterra.

(Marta Vázquez. 2n Batx. B)

-------


Mansió del dimoni, Infern 
 6 de juny de 2006 
John Smith
Presó de xxxxx, Anglaterra

Estimat John,
Vaig furtar la carta dirigida a la reina perquè pense que ningú mereix conèixer el nostre secret.
No he pogut contestar abans perquè tinc una llista molt llarga d’ignorants a qui enganyar, a més, volia que aprengueres la lliçó de negociar amb el mateix dimoni.
La vida no és un camí gens fàcil. De vegades, ens juga una mala passada, encara que tu has tingut el plaer de triar el teu destí.
Les persones no pensen en les conseqüències de les seues accions, fins que tenen l’oportunitat d’ experimentar-les.
Sou éssers egoistes, us mouen les riqueses i la cobdícia, voleu ser superiors, ser poderosos, fins al punt de desitjar la immortalitat. Però, després d’errar us adoneu que l’únic que voleu es “tindre una vida plena , ser feliços , gaudir d’ aquesta fins que s’ acabe”, perquè això és el que us mou a viure, a marcar les vostres metes…
Amic meu, t’he posat a prova. Has pogut comprovar que la immortalitat no és cap regal, al contrari, et priva de moltes coses, com envellir al costat de l’ Emma.
M’agradaria donar-te un consell que he aprés en tots aquestos anys: “ El més important no és el temps que dura una vida, sinó la intensitat amb què aquesta es viu”.

El Diable
              (Laura López Jiménez , 2n Batx B .)

---------


Regne de Déu 
Darreries del segle XX 
 Joan Ferrer
Presó **** d’Anglaterra

 Joan,
la teua carta no l’ha rebuda la Reina d’Anglaterra. Mai has sigut conscient d’oblidar un element present sempre al teu costat. Com saps, la història que es conta sobre el món està transformada pel temps; les persones canvien les coses segons els seus ideals i conveniències fins pensar que són veritables... Tu, que has viscut tant, has sigut propens a transformar la teua realitat. Jo, tot-poderós, ho sé tot i encara hi dubte, el poder és perillós i tu en tenies molt… Has pogut elegir la teua vida, però has oblidat el sentit d’aquesta. Un sol desig t’haguera fet falta per aconseguir el que jo vaig buscar: la felicitat. Podies haver viscut feliç, però vas decidir morir en vida. El Diable et va enganyar: va fer que t’equivocares al camí que creies que t’aniria a donar el que necessitaves.
 He estat en constant lluita per l’equilibri, cal que comprengues que a totes les decisions que ha pres el Diable jo he estat present lluitant contra ell. Aquesta situació l’he provocada per donar-te una última oportunitat, jo vaig ficar al Museum l’espata ignea per tal d’arribar ací i tindre la possibilitat de fer-te aquesta proposició: si vols el cel etern cal que em guanyes a una partida d’escacs, però si guanye jo viuràs per l’eternitat com ànima perduda per un món que no li correspon.

( Jorge García Arroyo. 2n Batx A)

----------

Estimat Joan, John o com t´anomenis en aquest territori humà on ets presoner,
 Suposo que ja tindràs una vaga idea de qui dimonis sóc per saber-ho, sense ser una carta de la mateixa reina a qui has intentat comunicar el teu problema. Sí, sóc el Diable, amb qui vas fer el tracte. Si ens atenem a les teves condicions no puc permetre que aquesta carta arribi a la reina, perque el més probable és que t´ajudi en la teva agonia.
 A més, aquest acte també té un benefici particular, tots aquells que intentin apropa-se a la teva persona, ja per provar la teva immortalitat o per investigar-la, tindran alguna lesió com a poc. Per descomptat ja m’he ocupat de la teva ``spata ignea´´, torna a estar en el meu poder. Conclueixo ja aquesta carta amb un avís: no hi busques l´infern, ja que al pactar amb mi has perdut l´entrada al cel, perquè ja hi estàs en el teu infern particular. 
Espere encontrar-te lliure un segle d´aquests.

 Atentament, el Diable.

(Miguel Giménez. 2n Batx. A)

MICRORELAT IES ALBAL 8



Hospital Psiquiàtric Cane Hill Asylum
Londres, Anglaterra, 20 de febrer de 2014

Benvolgut Dr. Smith:

John està empitjorant. Afirma ser immortal i ric i que pot traure tots el diners que vulga d’una espècie de bossa màgica. L’última vegada que el vaig veure es pensava que jo era el mateix diable. 

Fa pocs dies va tindre un episodi molt greu: va intentar suïcidar-se amb un ganivet i va acabar ferint cinc infermeres. Cridava i afirmava que el ganivet era una espècie d’espasa, l“spata ignea”, deia.

Hui ens ha donat una carta dirigida a la Reina d’Anglaterra on li conta tot el que ha viscut en eixa vida immortal que diu que té. També comenta que se sent com si estigués a una presó tancat, ja que només ix de la seua habitació per anar al menjador o per exercitar-se un poc.

Si no queda cap remei, li haurem de llevar el joc d’escacs amb què té tanta obsessió, temem que intente tragar-se alguna de les peces.
Serà convenient doblar-li la medicació actual o administrar-li’n una de més potent. Si continua així, serà inevitable que també li posem una camisa de força.

Espere la seua resposta amb urgència.

Salutacions. 

Joana Ferrer Schimdt

Cap del Departament Sanitari de l’Hospital Psiquiàtric Cane Hill Asylum, Londres.


               Ana García Iborra,1r Batx. C
IES ALBAL