25 d’abr. 2009

Em dirigisc a la boca del metro com cada matí. El gest dels viatgers amb cara de son es repeteix, en comptades ocasions apareix algú movent el seu cap seguint el ritme del seu mp3. S’obrin les portes del vagó i ens llancem a la recerca d’un seient lliure. Enfront de mi s’asseu una dona que amaga les seues faccions darrere d’una mata obscura de cabell. A les mans, sobre la seua falda una novel·la aconsegueix captar tot el seu interés i un anell verd que contrasta amb el blanc del paper reflecteix les llums de neó.


El metro continua avançant. El vagó va quedant-se més i més buit i la dona de l’anell verd continua absorta passant les fulles del seu llibre una darrere d’una altra sense alçar la vista de la seua lectura. Amb moviments assossegats tanca el llibre guardant-lo a la seua bossa de mà, de sobte alça el cap fixant sobre mi uns ulls menuts, de color mel, molt vívids. Em ruboritze, i comprenc que s’ha adonat de que he estat observant-la durant tot el trajecte. En eixir passa pel meu costat, i sense deixar de mirar-me em somriu. Han passat diverses setmanes i espere tornar a veure-la llegint asseguda en el vagó.

Ana Ros

I.E.S Rei en Jaume






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada