Els silencis de Conxa

Els lectors seguim amb passió la història de Conxa, la seua vida explicada per ella mateixa, ens emocionem amb les vivències que ens relata, hi compartim maldecaps, il·lusions i sentiments. La protagonista de la novel·la aconsegueix fer-nos viure i sentir amb ella a través d'una narració feta només de paraules; bé, potser no només de paraules, sinó també de silencis: allò que Conxa no ens diu és tan important de vegades com allò que confessa o declara. Ella, personatge de ficció, és creïble i viva precisament perquè es comporta, com a narradora de la seua pròpia experiència, com faria una persona: mai no ho conta tot perquè ningú mai no conta tot el que sent o tot el que pensa o tot el que somnia perquè seria com exposar l'ànima despullada als ulls dels altres. Conxa té secrets i nosaltres hem d'endevinar-la també a partir del que calla. El poder del no dit, combinat amb la bellesa del que diu, dóna com a resultat una narració que impacta en el centre mateix del nostre interès de lectors.