El temps passa massa ràpid ací. Vaig decidir quedar-me. Fugir del món on vivim i començar cinc anys
sabàtics a la Terra del Vent, per descobrir-la millor si es pot. Ningú no
m’esperava a Mallorca i encara que així fos no tenia gaire ganes després
d’haver descobert aquest meravellós món en el qual tot era imprevisible i
perfecte. És difícil de creure que una cosa així siga real i em negava a
deixar-la enrere. Massa justificacions veritat? Tal vegada són totes les que
durant aquests cinc anys m’he donat, i encara que no he desaprofitat el temps no
ha hagut dia d’aquests 1825 dies que no m’haja penedit de no haver confessat
els meus sentiments a la becària perquè s’haguera quedat i haver format una
família com la de Pollini i Pastora Lobo. Ara és hora de tornar, amb tots els
descobriments que he dut a terme en aquest temps em sobra per a viure bé, sense
necessitat de treballar, però no sóc així. Ni per tots els diners del món
revelaria la situació geogràfica d’aquesta terra perquè els humans la convertiren
en un altre lloc consumista d’aquest món. Tan sols he de decidir entre avui i
demà si em quede o torne al món real.
Paula Llàcer (1r de Batxillerat)
IES el Quint (Riba-roja de Túria)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.