Llangardaix pirocàlcic (Feralys Phyracalsius)

Dra. Lamorte i Dr. Aspirine

20 d’abril, 40 ºC, 0,8 atm, 10% HR           

Enorme llàstima la destitució per part del Govern Britànic del Dr. Papadopoulus, definitivament haguera sigut el que més hauria gaudit del precipitat i perillós descobriment al cim del volcà Moto Moto, una espècie de rèptil vertebrat amb una extremadament dura cuirassa de carbonat de calci (CaCO3) als lloms, i principals músculs posteriors i anteriors a cada articulació, la qual es desenvolupa els dos primers mesos de vida, quan s’alimenten de roques calcàries ja que tenen HCl (àcid clorhídric) a l’estómac. Les potes darreres estan més desenvolupades que les davanteres, aquestes restes evolutives han permès al llangardaix sobreviure ja que la seua alimentació posterior als dos primers mesos consisteix a obtindre energia tèrmica del piroclasts expulsats pel volcà en les erupcions. A continuació la Dra. Lamorte ens ha proporcionat una fitxa tècnica de l’individu realitzada al llarg d’una setmana.

Hàbitat:

Cim i rodalies del volcà Moto Moto, a l’illa Tumtukka, un volcà de tipus vulcanià segons la seua erupció la qual afavoreix la reproducció d’aquesta subespècie del Drac de Komodo, és a dir, proporciona grans quantitats d’aliment a les cries de llangardaix, tant com als adults, ja que al ser un volcà de lava poc fluida i de despreniment d’abundants gasos la lava se solidifica abans creant una espècie de tap que explota i llança piroclasts i d’altres materials volcànics pertot arreu. Aquest esdeveniment ha sigut nomenat com a Popnonstop.

Reproducció:

Generalment l’època d’aparellament d’aquests inusuals rèptils dura tot l’any, malgrat açò és molt més comú veure l’eclosió dels ous a partir de la primavera fins a principis de la tardor, quan les temperatures són més elevades i més favorables per a ells. L’eclosió de l’ou és similar a l’esclat de fots d’artifici ja que l’embrió es desenvolupa en una espècie de maqueta a escala reduïda de l’interior terrestre, l’escorça seria la closca externa en aquest cas d’una espècie de conglomerat de roques metamòrfiques, a l’interior el que seria el sac vitel·lí que envolta un rèptil trobem un sac de lava fluida que manté a temperatures elevades l’ou. Per protegir l’embrió dels colps hi ha una capa de material desconegut pareguda a l’astenosfera, a l’hora de l’eclosió la lava d’aquest sac ix per una espècie de filons per l’escorça de l’ou fins que una pressió de gasos a l’interior trenca en una explosió l’ou per deixar eixir la cria. És un vertader espectacle meravellós. 

Carles Moreno Soriano (1r de Batxillerat)

IES el Quint (Riba-roja de Túria)