Dra. Lee, Dr. Altnaharra, Dr. Abad
al-Yahia, Dr. J. d’ Orbigny, Dr. A. Pollini, Dra. Lobo i Chi-yo Ni
(becària)
Tots
estàvem a les nostres tendes, on havíem passat la nit. Quan vam eixir per
començar el dia ens vam trobar en mig d’un gran campament ple d’homes amb armes
i baixant gàbies dels camions en què havien vingut. Cada un dels components del
nostre grup es quedà bocabadat al veure aquest rebombori, tots nosaltres sabíem
que havien descobert el lloc on estaven totes aquestes criatures, que havíem
descobert nosaltres i açò no ens agradà gens, perquè açò portaria que molts
animals serien atrapats i, en conseqüència, engabiats.
Intentàrem
parar els furtius però ells tenien armes i eren molts més que nosaltres i a més
hi havia nombrosos zoos del món, per emportar-se els animals i ensenyar-los al
públic, a més de diversos mitjans de comunicació, gravant o millor dit
molestant els animals.
A la
vesprada estàvem intentant parar aquest maltractament als animals quan, de
sobte, van aparèixer un muntó de cabres amb unes banyes de ferro perseguides
pels caçadors, quan arribaren al campament i començaren a trencar les gàbies alliberant així els animals atrapats, ho feien amb les fortes banyes que tenen,
que les utilitzaven colpejant les gàbies i trencant-les i si et fixaves en
elles no ho feien pels animals simplement, ho feien instintivament, per naturalesa.
Era al·lucinant, totes les persones del campament varen quedar molt sorpreses
perquè trencaren totes les gàbies. No les podien caçar perquè eren molt
ràpides; a més, al disparar-les no els afectava gràcies al seu pelatge dur. El
nostre equip va quedar sorprés però a la vegada molt contents, perquè es van
salvar i quedaren lliures tots els animals i tots els caçadors se n’anaren; era impossible caçar.
Juan Flor Madueño (1r de Batxillerat)
IES el Quint (Riba-roja de Túria)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.