Justpardalus ( Pardaleaes justicitas)
Dr. Serrano, M. Hoppus (becari) i J. Pudnik (becari)

2 de març, a bord del Gueable
Avui, mentre estàvem preparant el que anàvem a dinar, després d’un llarguíssim dia, i no dic llarguíssim perquè haja durat molt de temps, sinó perquè el dia de hui ha esdevingut un dia de frustracions ja que no hem aconseguit seguir les petjades de l’estranya criatura que va divisar anit el becari Hoppus, ha tingut lloc un esdeveniment que encara no sé si ha ocorregut de veritat o és que la llarga nit de búsqueda m’ha deixat un poc testavirat.
Com deia, havíem encomanat el becari Pudnik que ens repartira les racions de paella que amb tant d’amor i tanta carn ens havia preparat la senyora Avril, que ens havia allotjat a casa seua durant una setmana i ens havia donat plats preparats per a, jo calcule, uns tres anys com a mínim. De sobte hem vist que venia cap a nosaltres una figura estranyíssima i ha colpejat Pudnik, però no amb agressivitat ja que no presentava cap mena de ferida.
Segons hem pogut saber, Pudnik anava a menjar-se d’amagat un tros de pa i el pardal l’ha sobresaltat i li l’ha llevat quan ja el tenia quasi a la boca.
Només hem vist aquest fet hem seguit els passos d’aquesta criatura, i ens ha dut a concloure el següent: es tracta d’un pardal d’uns 2 metres 30 cm. que té la capacitat d’ olorar les hormones que desprenim els humans quan cometem alguna injustícia d’àmbit material, i han adoptat l’instint d’acudir al lloc de la injustícia a una velocitat impressionant i reparar-la.
Suposem que es tracta d’una espècie en extinció, ja que al món actual no li interessa molt aquest tipus d’animal. Fins ací la informació que hem pogut recaptar.

Antonio Serrano Martí.- 1r B Batx (La Purísima-Torrent)

Puma alat (Felis concolor aurum volandus)
Dra. Amanda Webber, Dr. John Liebedich i Lu-yan Ijhi (becària)
22 de Novembre23:43, 284ºK, 715 mmHg, 67% HR

Avui comença a fer fred ja que ens endinsem a l'hivern, però així i tot hem decidit eixir a mitjanit a fer l'última expedició del dia. Anàvem amb la intenció de traure algunes fotografies als lleons de llum i de sobte davant dels nostres ulls ha passat un animal daurat volant, i tant que volava ! de tant ràpid que anava, doncs tenia unes enormes i arrodonides ales amb les quals podia arribar a aconseguir velocitats impensables per a un animal d'aquesta grandària.
Al principi ens hem quedat perplexos durant uns segons, però hem eixit de la nostra abstracció quan ens hem adonat que havia parat a menys de vint metres d'on ens trobàvem, romania immòbil enfront de nosaltres observant tot el que hi havia al seu voltant, la seua mirada era penetrant amb uns grans ulls que semblaven forats negres, sens dubte era un magnífic felí, semblava un puma, daurat… i per art de màgia ha desplegat les seues ales que romanien ocultes, aleshores ha aconseguit tota la seua esplendor, la d'un animal desconegut i màgic.
Atrets pel seu exotisme hem anat a la seua recerca per esbrinar el seu origen i els seus costums. Hem descobert que mai apareix de dia i en presència d'altes temperatures, això explica que no l'hagem vist abans i que només es deixe veure en fosquejar quan la temperatura baixa i la llum desapareix. A part d'aquesta curiositat, la seua gran qualitat és que es tracta d'un animal protector, és a dir, entre ells decideixen protegir algun animal que haja nascut en el seu habitat, el protegit d'aquest en concret era un elefant. Hem pogut constatar que la seua millor característica pel fet de pertànyer a la família dels felins, és que té set vides i per tant pot posar la seua vida en risc per poder emparar el seu protegit.

Laura Asín Santamaría.- 1r B Batx. ( La Purísima- Torrent)