L'Homo Dominicalis

Hui, avorrit com sempre, he trobat uns prismàtics als calaixos de l'habitació dels meus pares. Induït per l'esperit dels biòlegs he decidit observar amb ells tota classe d'animals per la finestra. Una hora després he pogut constatar que no hi ha molta varietat d'animals salvatges al centre de València. No obstant això, he trobat un espècimen que ha cridat la meua atenció: L'Homo Dominicalis (no confondre amb Homo Dominicus). Aquest simi es torna comú els diumenges, de fet, és l'únic dia de la setmana en què apareix. S'han constatat avisaments d'aquest animals altres dies de la setmana però tots coincideixen en períodes de malaltia (grips i constipats). El mascle es caracteritza per passar-se en pijama tot el dia, despentinat, sense afaitar i per una estranya insistència en rascar-se diferents parts íntimes. Encara que la posició natural de l'home és dempeus, aquest es caracteritza per la seua horitzontalitat, ço es, passa tot el sant dia tombat (al sofà o cama). La femella d'aquesta espècie comparteix la majoria dels trets característics amb l'única diferència que ella no es rasca i insisteix en anar a passejar, sol·licitud davant la qual el mascle exerceix la seua dominància negant-se mentre badalla. A aquesta lluita de sexes li sol precedir l'eixida a passejar deu minuts després.

Borja Ramírez Olmo. 2n batxillerat A
IES Berenguer Dalmau. Catarroja