No podíem ni imaginar allò que els nostres ulls veien. Tots els científics que, juntament amb mi, decidírem començar l’expedició cap a les illes del Pacífic feia ja unes setmanes, mai no haguérem imaginat que podríem observar amb els nostres propis ulls el “llimoll humenos”, una espècie de peix que necessita eixir a la superfície per poder respirar, i també, a diferència de qualsevol altre tipus d’animal aquàtic, pot parlar.
El “llimoll humenos” havia habitat originàriament al mar Mediterrani i, a causa de la seua grandària aproximada de dos metres, era una de les espècies més grans que podíem trobar a la costa est de la península ibèrica. Però, per causa de l’augment de la temperatura del planeta, molts animals estranys fins al moment van buscar altres zones fredes, a banda dels pols, per conviure en un hàbitat adequat al seu estil de vida. Aquests animals foren anomenats “sirenes” per alguns biòlegs marins i es dirigiren cap al Mediterrani on desplaçaren l’espècie autòctona:“llimoll humenos”, per ser més forts i tindre més recursos per trobar aliment. Per això suposem que aquells es dirigiren a l’oceà Pacífic.
Aquesta espècie de dos metres de llargària sols es comunica amb altres membres de la seua espècie utilitzant l’ “humenosiode” –així hem anomenat la llengua que parlen. A més, són de color groc viu i s’alimenten per un orifici denominat anus.
El “llimoll humenos” havia habitat originàriament al mar Mediterrani i, a causa de la seua grandària aproximada de dos metres, era una de les espècies més grans que podíem trobar a la costa est de la península ibèrica. Però, per causa de l’augment de la temperatura del planeta, molts animals estranys fins al moment van buscar altres zones fredes, a banda dels pols, per conviure en un hàbitat adequat al seu estil de vida. Aquests animals foren anomenats “sirenes” per alguns biòlegs marins i es dirigiren cap al Mediterrani on desplaçaren l’espècie autòctona:“llimoll humenos”, per ser més forts i tindre més recursos per trobar aliment. Per això suposem que aquells es dirigiren a l’oceà Pacífic.
Aquesta espècie de dos metres de llargària sols es comunica amb altres membres de la seua espècie utilitzant l’ “humenosiode” –així hem anomenat la llengua que parlen. A més, són de color groc viu i s’alimenten per un orifici denominat anus.
LOLA DELAMO PALOMARES. 2n Batx. B. IES Jaume II el Just
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.