Tot i que hi ha manca d'informació sobre algun ancestre anterior al Ovo Afarensis, s'han trobat fòssils sorprenentment ben conservats d'aquesta singular espècie, datats de fa 150 milions d'anys, provinents del Triàsic.
Aquesta criatura, malgrat la seua aparent indefensibilitat, ha sobreviscut àmpliament fins a l'aparició dels éssers humans, això es deu a la seua extrema facilitat per, d'una manera o altra, fugir, com l’Ovo Novo, amb els seus bots.
No s'hauria pogut saber res d'espècies anteriors a l'Ovo Novo si no fóra perquè, al moll-cua d'aquest peculiar animal, es troba gravat una sèrie de textos escrits en una estranya criptologia, que, per sorprenent que semble, conta, en forma de vers, la història a grans trets d'aquesta meravellosa espècie.
Es creu que originàriament era familiar del llimac comú, encara que després va prendre un camí diferent.
Al principi va desenvolupar els seus braços per convertir-los en fortes extremitats, més que com a mètode de defensa, com a eines per alimentar-se d'uns ja extingits fruits, semblants a les nous però superant amb escreix la seua mida. Més tard, amb l'extinció d'aquests fruits, els braços es van tornar inútils, excepte per separar el comestible del no comestible.
Iván Contreras – 4t ESO
IES Beatriu Civera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.