Gurripulli ( Magnis Itineribus)

Dr. Albert Arnau i el seu ajudant Alexandre Quadra

3 d'octubre, 5 de la vesprada, Illa Gurriota, costes de l' Àfrica més oriental. 25 graus de temperatura. 43% d'humitat.

Ens trobàvem el Sr. Alexandre Quadra i jo explorant aquesta illa, semi-verge i despoblada quan vam trobar una pomera amb unes pomes en la seua majoria verdes, d'un color molt clar. Vam decidir prendre unes mostres d'aquella nova varietat de fruiter.

Vam adonar-nos que, malgrat estar completament ple de fruites, era un arbre solitari. Amb els guants de goma vam allargar la mà per agafar un exemplar d'aquella fruita i quan el meu ajudant Alexandre la va a penes fregar, de sobte, es va tornar roja i va caure a terra. Estranyament, ocorregué el mateix amb totes. Ens vam mirar incrèdulament quan, la primera “poma” se n’anà ¿Se n'anà?. Sí, es movia. No ho podíem creure. N’agafí una i quina va ser la meua sorpresa quan vaig veure que era un animal.

Caminava com les tortugues, treia cametes de pardalet i uns braços curts amb manetes, paregudes als humans; obria uns ullets rojos que eren simples obertures. Quina troballa! Vam decidir dir-li Gurripulli en honor al nom de l'illa on el vam trobar i Magnis Itineribus (marxes forçades) pels problemes per caminar amb aquelles potetes.

Albert Arnau. 2n de Batxillerat B. IES Enric Valor de Picanya