Va ser el segon dia de l’expedició quan ens despertàrem la meua companya Migdalinis i jo, a mitja nit, degut a una estranya pluja, que no era ni més ni menys que dàtils de la mida d’un puny caiguts del cel. Ens adonàrem que no eren simples fruits, sinó una mena d’ous que escampava per l’aire una figura gegant, allargada, amb moltes extremitats en la seua part superior, el seu incansable moviment li permetia surar per l’aire. Era d’un color obscur, que li servia per amagar-se amb la nit, pel qual no poguérem apreciar res més.
Al matí següent observàrem com aquells ous - dàtils s’havien soterrat ells mateixos i havia brotat una espècie de vegetal amb bec això si, romania en un somni profund.
Hi havia desenes, i al cap de les hores i de moltíssimes hipòtesis, finalment ens adonàrem que tots aquestos diminuts éssers estaven estratègicament localitzats al voltant d’un palmera verda gegant, que tenia la forma de Tòtem diví mentre pareixia realitzar la fotosíntesi . Les branques estaven plenes de fortes plomes, i en compte d’arrels tenia un gran nombre de fines extensions del tronc disposades com un moll que li servien d’impuls a l’hora d’enlairar-se, tot acompanyat d’un robust bec de color fosc.
No se qui creurà aquestes paraules després d’haver creuat el pou prohibit que ens ha dut a aquesta regió desconeguda...Però això no és el que més em preocupa ara...
Hernán Rochina, IES Campanar. 1r Batxillerat A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.