Raikuol Luminem

Investigadora Serafinna Biaqua, Dr. Adrien Wolfnstein i el Capità Faahn.

20 de novembre- Al nord de Noruega

Després d’un viatge de 10 setmanes, buscant els millors exploradors i investigadors per a aquesta missió. Jo, Serafinna Biaqua, investigadora en cap, he iniciat la recerca del Raikuol.

Diuen que sols ix per la nit amb la lluna plena o amb l'aurora boreal.

Viatjàvem al petit vaixell del Capità Faahn. Quan vàrem arribar al cim Llampec, els aborígens invocaven l'aurora boreal, la porta dels esperits.

Pujàrem 1.000 metres i com les temperatures eren molt baixes, ens vàrem resguardar a les nostres tendes i vam veure l’aurora boreal. I enllà estava, la bèstia. Un gegant tigre blanc amb reflexos blaus i taques daurades amb una mena de purpurina platejada. Tenia un ull daurat i l’altre envoltat per un mecanisme. Les potes darreres eren d’àguila, també tenia una cua amb plomes de distints color que acabava amb un punxa amb punxes. I del llom li eixien unes venes ramificades, que estaven plenes d’energia blava, alhora eren també ales per volar. Vàrem seguir-lo i quan vàrem girar la muntanya vàrem veure les cries. Vaig ordenar la tornada cap a Alemanya on, mesos abans, el ministre Arfleimengh, m’havia ordenat destruir la pobra bèstia.

Irene Vacas. 2n de Batxillerat B. IES Enric Valor de Picanya