15 de febr. 2013



    
A la senyora C.

Les seves sospites sobre el seu pare són certes, la relació entre Albert Camus i la seva mare era vox populi. Jo els coneixia i, sovint, coincidíem a la Société des Amis de  l’Espagne Republicaine. En un ocasió vaig ésser confident de la seva mare, dolguda, bella i elegant, em referia inquietuds que la preocupaven: la família oficial de Camus, el pressentiment que ja estava embarassada...
La seva mare, senyora, decidí allunyar-se i abandonar Camus a contracor, va optar per no formar part més de la seva vida, doncs vosté nasqué legítimament filla del matrimoni de la seva mare i del seu pare no biològic.

Quan vosté era gaire adolescent, les coses es complicaren per a Cecília Balaguer, vosté, en la seva novel·la, apunta encertadament cap a les arriscades activitats que ella portava entre mans i que li costaren la vida.

M’acomiado lamentant no poder oferir-li més detalls o dades que, en tot cas, serien especulatives i esperant que aquesta peça siga fàcil i útilment col·locada en el puzzle de la seva recerca personal i valenta.

Atentament,

Jaume Pujalt Clos

Carlos Donderis Berrozpe. 1r de Bat A. IES Enric Valor (Picanya)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada