Microrelat Carlos Giménez (El Quint)

Una dona jove, amb abric blau i una maleta de pell amb les seves inicials espera asseguda a l’estació. Capcota, sense mirar a cap lloc, espera a un tren. Un tren que la portaria cap al seu destí final.

¿Què l’havia impulsada a prendre aquesta decisió? Potser siga per amor, potser siga per bogeria, però ja se sap que tots dos van units.

Aquesta decisió la va prendre la nit de cap d’any, quan passava la nit a un hotel francès, amb qui resultà ser el seu amant. Després d’una forta discussió, en la qual es digueren les paraules més horribles que es poden dir dos persones que s’estimen, ell se’n anà de l’hotel, sense saber que aquella seria l’última vegada que la veuria, i ella es quedà plorant a l’habitació de l’hotel. Plorà i plorà com mai havia plorat. Aquesta situació la va portar a prendre la darrera decisió de la seva vida.

Per fi arriba el tren, la dona del abric blau es munta, camina gràcies a la gravetat.

Quan arriba al seu destí ja sap on dirigir-se. Es dirigeix cap a una cornisa. Abans de donar el pas definitiu evoca la imatge de la seua filla i xiuxiueja:

-Adéu nineta, adéu.

Carlos Giménez Corvés

1r Batxillerat, IES el Quint (Riba-roja de Túria)