Malgrat que ara siga el diable, en pocs anys podré dir que torne a la vida. Vaig cometre el mateix error que tu: voler ser immortal. El diable em va enganyar, em va demanar un objecte a canvi de tres desitjos. Jo també volia la immortalitat com l'has volguda tu.
Per a ser Senyor de la Mort has de viure com a mínim deu segles. Prou content es va possar el diable quan vaig complir mil anys. Va visitar-me amb un somriure als llavis... Tornaria a passejar-se entre els vius.
Definitivament, jo havia caigut a l'infern. Després de tota una vida veient com les persones creixen i moren, ara em tocava portar-me les seues ànimes del món. Les morts injustes eren les pitjors, però em vaig acostumar a eixa feina cruel. Malgrat tot, encara envejava la capacitat de morir.
Però va aparéixer la teua espasa, Joan, tan valorada entre els humans. Què podia fer jo, fart de la vida i d'aquell infern? Enganyar-te no va ser gens difícil. Vas cometre el mateix error que jo, equivocar-te, perquè l'error humanitza l'humà.
En poc temps compliràs mil anys. Em salvaré d'aquest infern gràcies a l'estupidesa però, sobretot, a la cobdícia humana, perquè malgrat que siga el Senyor de la Mort, jo també estime la vida.
Fins ben aviat.
Marta Romero Pleguezuelo
1r de Batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.