3 de març 2015

Arena


Sobre l’arena la veig de diverses formes. La veig en els ullals de les bèsties, la veig en l’acer dels qui adés foren amics, però sobretot la veig en els milers d’ulls que ens apunten amb una mescla d’odi i admiració.
Però no sols la veig, també la percep per l’oïda quan sona la fatídica campana que inicia l’espectacle i en les ferides que a continuació turmenten el meu cos. Mentre el temps avança, es multiplica i la seua proximitat m’esglaia, però no em deté. Pose ferm el meu cos i l’enfronte amb totes les meues forces i energies, una a una, per fugir d’ella. Ho faig amb precaució però sense pausa i alhora que desapareix dels meus enemics, va augmentant en els ulls del públic, impacient per seguir veient aquest espectacle mortal i inhumà.
Desprès de l’actuació, retorne a una cambra molt similar a la que havia estat abans d’enfrontar-me amb ella, però amb una llum i una tonalitat diferents. En arribar-hi pareix que estic solitari però quan em fixe estic rodejat dels companys i rivals que, com jo, han perdut la batalla contra ella sobre l’arena.

David Brines Colomar  2n BAT A
IES Jaume II el Just

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada