5 de març 2015

Hereu


Passege per la vora d'un penya-segat recordant quan era xicotet i anava a aquest mateix lloc amb tota la meua família per passar una estona en harmonia tots junts al mateix temps que contàvem anècdotes. Però, amb el temps tots han acabat sota terra esperant totes les persones que estimen per tal de continuar eixa harmonia que compartien en un passat. I ara sóc jo ací, observant el crepuscle en el final de la meua decadència, agafant tota la força de la família que m'apareix per on duc els meus ulls, preparat per deixar caure el cos cap a les crestes de les onades i rebre el meu amor etern a causa del testament de la vida.

Natxo Cano Moya
1r de batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.