5 de març 2015

Hospital

Desperte en una habitació plena de llums, hi ha gent que em mira, no ho entenc. De sobte trobe cares conegudes en la gent que m'observa, és la meua familia. Intente cridar-los però no m'escolten. Què està passant? Intente cridar-los de nou, però res. Aleshores comence a escoltar-los jo, ploren i parlen d'un accident, entristisc pensat què li ha pogut passar a algun familiar meu. S'escolta un xiulit continu, ells trenquen a plorar, el mort sóc jo.

Laura Ortiz Muñoz
1r de batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada