10 de març 2015







Negror

Desperte, veig el coixí ple d’aigua.
- Per què?
M’adone que estic plorant.
Hui es un altre dia sense l’avi i, potser, he somiat amb ell. Sóc al seu llit.
Em sent buida, tan important en la meua vida se n’ha anat d’un dia a altre i des del mateix lloc on estic ara.
Em gire cap a l’esquerra, intente pensar en altres coses, distraure’m.
-Vull un gos, un dàlmata amb taques blanques i negres. Alba en vol un, és una bona excusa. Com podem posar-li? Blanc? Negret?... Rai...? No, com ell, no.
Torne a plorar i ara em gire cap a la dreta. I plore més...
-Ai, el meu iaio... quant t’estime! M’eixugue les llàgrimes i ara prove de pensar en no res, en negre, això és el que veig. Crec que ja m’ha passat, vull estar tranquil·la, procure dormir. De repent em desperte amb un crit i amb la boca seca. Sols he dormit una estona. Mire el rellotge, les 4, una hora...  bé.
–Vinga, altra vegada! Ja ho he fet una, en podré una altra?
Estic cap amunt, mirant el sostre, negre. Tanque els ulls.

Beatriz Suarez Sanz. 1r de Batxillerat. IES Enric Valor


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.