10 de març 2015


Torrades

 I em trobe a la taula com un dimarts de matí habitual, esperant eixes torrades que fa sis anys que no arriben. Observe com et desplaces per la cuina, el teu gràcil moviment, mentre pares taula, la teua melosa i melòdica veu mentre cantes la cançó, nostra cançó. I jo et parle, gesticule i, en el moment d'agafar el ganivet, prove negligent d’ajuntar els nostres dits, però tu mai no alces la mirada, continues ignorant-me, negant la meua existència, oblidant-me. No cal sofrir més, prompte ens tornarem a unir. Ho sé. Ho veuràs.


Silvia Calabuig Abad. 1r de Batxillerat. IES Enric Valor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada