19 de març 2016

Victòria


Era un home de mitjana edat, devia tindre uns trenta anys i feia un metre noranta-cinc. Anava acompanyat del seu fill adolescent, el qual portava un baló de bàsquet a les mans i una bossa d’esport. 
Es dirigien cap al col·legi de San José on el fill jugaria la final de la promoció a la lliga preferent amb el seu equip de Riba-roja. El fill juga de pivot ja que el seu físic li ho permet. Sol agafar la gran majoria de rebots, a més de fer una mitjana de dotze punts per partit, com va fer la temporada passada. Tampoc és l’estrella de l’equip perquè tots destaquen. Tenen un joc d’equip espectacular.
L’equip de Riba-roja no anirà ben mentalitzat al partit, ja que pensen que no tenen moltes possibilitats contra un equip tan perfecte, impressionant i amb tan bona química entre companys. Però ells encara no saben que la jugada final, plantejada al temps mort per l’entrenador, el pare de mitjana edat del pivot, els donarà la victòria amb una última cistella de tres punts, a més de la promoció a lliga preferent.
Borja Sanz Gresa
1r de batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada