28 de febr. 2017

El sacrifici del solet

Era un preciós dia d'estiu, ningú dels quals eren presents pensaven que el dia podia donar el canvi que va donar. En un obrir i tancar d'ulls el cel pintat d'un blau celeste es va tornar fosc, era com si volguera escopir alguna cosa, els núvols, inquietants, s'amuntegaven unes damunt d'unes altres, s'estava formant un cumulonimbus, espectacular, irreal. Will, va alçar la vista a l'alt i entre aquella enorme quantitat de núvols va creure dislumbrar alguna cosa, la qual semblava un raig de sol entre tota aquella aterridora situació.

Ell i la seua dona estaven esperant un bebè, però ell no tenia bons pressentiments ja que era la tercera vegada que ho intentaven, les dos anteriors van fracassar i van perdre el fetus abans del part. Però des d'aquella vesprada de tempesta alguna cosa en el seu interior li deia que era possible, que per fí podria ser pare.

Estaven ja immersos en el vuitè mes d'embaràs, quan de sobte van començar les contraccions, com a mesos arrere havia succeït, el cel es va voler enfuriar, Will va mirar a la seua dona per última vegada abans de que el metge es tancara amb ella per a començar el part. Passaven les hores i el temps de fora feia pensar que el món s'acaba aquella mateixa vesprada, i sobtadament un raig va caure sobre la casa, acompanyat d'un raig de sol que va encegar a Will, el qual estava mirant per la finestra, aquest va caure a terra i va començar a cridar, havia perdut la vista, darrere d'ell el metge va eixir de l'habitació a socórrer-ho, mentre en el llit de l'habitació romania la seua dona amb el bebè. Will li va dir al metge que li deixara agafar al xiquet abans de que es foren i inesperadament en agafar-ho i estrènyer-ho contra el seu pit el bebè va començar a brillar com si d'un estel es tractara, cada vegada brillava més fins que de prompte es va esfumar i amb ell la ceguesa del seu pare. Amb la seua desaparició va deixar una xicoteta llavor la qual els dos estimats van plantar en el jardí de darrere de la seua casa i amb el temps va créixer i es van adonar que es tractava d'una "rudbeckia bicolor", bella i que brillava tant com el seu xiquet ho va fer per a salvar la vida del seu pare.

PAU GARCIA ESTRUCH 2ºBAT-A (IES Rei en Jaume, Alzira)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada