Simona

Els Reison vivien feliços. El que més agradava a Mrs. Reison eren els abrics de pèl, enveja de les dones .

La seua felicitat esdevingué total amb Simona que va nèixer una nit d´hivern . Era una nena perfecta. La nena va obrir els ulls, i el primer que va vore fou la lluna que es veia des de la finestra. Els llops udolaven. La nena no va mirar els Reison i des d´aleshores no va apartar els seus ulls de la finestra.

El cos de la Simona va cobrir-se de pèl gris i lluent. Mrs. Reison va tancar la criatura a la seua cambra. La nena mai va dir paraula, sols udolava.

La gent parlava a les seues esquenes, però al seu davant es comportaven amb tota normalitat.

Quan va complir el 16 anys se sentia atreta pel udols i la lluna . Una nit, un llop udolava sota la finestra . La nena va eixir de la casa i va desaparèixer junt al llop.

Els Reison van descobrir que la Simona no estava. Mrs. Reison va reconèixer l´udol de la seua filla. Des d´aquell dia quan Mrs. Reison escoltava el seu udol plorava. Sabia que Simona era feliç.