Els
Reison vivien feliços. El que més agradava a Mrs. Reison eren els
abrics de pèl, enveja de les dones .
La
seua felicitat esdevingué total amb Simona que va nèixer una nit
d´hivern . Era una nena perfecta. La nena va obrir els ulls, i el
primer que va vore fou la lluna que es veia des de la finestra. Els
llops udolaven. La nena no va mirar els Reison i des d´aleshores no
va apartar els seus ulls de la finestra.
El
cos de la Simona va cobrir-se de pèl gris i lluent. Mrs. Reison va
tancar la criatura a la seua cambra. La nena mai va dir paraula,
sols udolava.
La
gent parlava a les seues esquenes, però al seu davant es comportaven
amb tota normalitat.
Quan
va complir el 16 anys se sentia atreta pel udols i la lluna . Una
nit, un llop udolava sota la finestra . La nena va eixir de la casa
i va desaparèixer junt al llop.
Els
Reison van descobrir que la Simona no estava. Mrs. Reison va
reconèixer l´udol de la seua filla. Des d´aquell dia quan Mrs.
Reison escoltava el seu udol plorava. Sabia que Simona era feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.