La
senyora Seater per fi es va quedar prenyada. Un dia, passejant pel
camp, es va apropar al pou per traure un poc d'aigua, però va
entropessar amb una pedra i va fer cap dins del pou. Com que estava
passejant a soles ningú va poder ajudar-la fins al dia següent,
quan el senyor Seater va passar pel costat i es va adonar que el pou
estava obert. De seguida va anar a demanar ajuda per poder treure-la
d'allí. Una vegada fora, es van adonar que la senyora Seater estava
morta però van aconseguir treure el nen viu.
El
nen no era com els altres, tenia els peus units. La gent es va
estranyar i de seguida van amagar el nadó a casa. Al mateix temps
que el xiquet creixia, els seus peus s'anaven recobrint per escates
fins que arribar el moment en el qual el xiquet tenia la cua d'un
peix en lloc de peus. En contra de la seva voluntat, el senyor Seater
va haver de prendre la decisió de sa vida. I el va acompanyar a
veure la mar.
Idoia
Huerta
IES
ALMENARA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.