9 de març 2017

IES MALILLA

EL NEN DELS SUNGEN

 Els ulls del nadó estaven entelats, com era normal en els recent nascuts, però al passar unes setmanes la cosa no evolucionava. Ningú no sabia per què els seus ulls seguien entelats. Era a causa de la farina que son pare portava a les mans i que estava present en l’aire de tota la casa? Els xiquet tenia els ulls infectats per aquest aire que a poc a poc anava fent que la pols del blat entrara en el seu petit cos. El xiquet s’anà omplint de farina, i aquesta s’anava podrint a mesura que passaven els dies i naixien així uns cucs. Al xiquet no li feien mal, sols sentia els cuquets movent-se pel seu cos i això el mantenia molt actiu. Cada vegada els cucs eres més grans i més nombrosos fins que n'hi havia tants que la pell del nadó es va començar a enfosquir. El xiquet es va quedar sense espai per als seus petits òrgans i finalment va morir amb eixe color negre característic dels cucs de la farina.

 Eva Santos Sierra 2n de BATX
 IES MALILLA

 LA TIA MARGARIDA

 La nit de la festa dels senyors Clock, la senyoreta Clock va eixir fora perquè havia vist algú al balcó i amb el fred que feia hauria d’estar gelant-se. Va agarrar un xal i va decidir esbrinar qui era el valent. Inesperadament es va trobar amb la tia Margarida que li va dir que no patira, que ella no es gelaria perquè el fred li recordava coses agradables. La qüestió era: li agradava de veritat el fred? La tia Margarida va nàixer en un país fred i llunyà. La família Clock com la resta del poble mai van saber d’on venia encara que tampoc li ho van preguntar. Feia tant de fred en aquell país que durant l’embaràs la seua mare va patir-ne tant que la xiqueta va nàixer amb les ungles dels peus i els talons de gel. La tia Margarida va aprendre que per sobreviure hauria de tindre contacte constant amb el fred i amb la criatura que sa mare li va donar abans que se marxara de casa. Mantindre-la seria fonamental per a Margarida perquè li donaria gel i fred quan escoltara històries. Per això havia de llegir-li sempre tants contes i a més deixar la porta de la biblioteca oberta totes les nits.

 Nerea Serra 2n Baxt
IES MALILLA

 EL NEN DELS SUNGEN

Els senyors Sungen es coneixien de tota la vida. Però tardaren vint anys a veure alguna cosa més que una amistat. Cegats per l’amor decidiren casar-se ràpidament i tindre un fill que els unira de per vida, encara que a ella els xiquets mai li havien agradat massa. Com tots els pares, desitjaven que el seu fill nasquera sense problemes i es convertira en algú important. Tot i que diuen que si desitges alguna cosa amb molta força acaba per complir-se, en el seu cas no passà. El xiquet va nàixer amb els ulls segellats. Quan la notícia es propagà pel poble tothom volia conèixer eixe xiquet tan especial que presentaven com la prova màxima del seu amor. Ella mai no es preocupà pel que diria la gent sobre els ulls del seu fill. Ni ella mateixa es preguntava el perquè d’aquesta ceguesa. Fins que arribà un dia que començà a entendre-ho tot amb les paraules d’una veïna que sense voler ser indiscreta preguntà: -T’has plantejat això del xiquet? Sempre he pensat que el vostre amor era cec, i per a tu aquest xiquet és la prova del vostre amor, no penses que alguna cosa té a vuele?
Eva Cabanillas. 2N Batx
IES MALILLA

 EL FILL DEL VENEDOR DE DOLÇOS

 Va obrir els ulls. Era de nit encara, va mirar el seu reflex a la finestra i les va veure. Les estrelles. Li agradava molt mirar-les. Era un xiquet afortunat, no totes les persones podien veure tantes estrelles també durant el dia. Sí, sí, estaven per tot el seu cos. A simple vista pareixien només taques però si et fixaves s’apreciaven les puntetes que els donaven aquella forma tan fantàstica. Va somriure. Pocs dies després de tindre’l la seua mare havia mort i fou des d’aquell dia quan li començaren a eixir aquestos blaus. El pare intentava tapar-los amb molta insistència, l’àvia s’enfurismava cada vegada que els mirava: “ Aquest xiquet és una bèstia, el cel l’ha castigat per matar la seua mare”. Però ell sabia la veritat. Aquelles estrelles les dibuixava la seua mare a les nits,suaument, mentre ell dormia, perquè als matins poguera despertar tranquil. Va tancar els ulls. De sobte es va inquietar. Si sa mare li seguia pintant estrelles, no se li acabaria la pell? No arribaria un moment en què tot el seu cos seria blau? Com distingiria aleshores les estrelles? Com podria suportar aquell món? Va escoltar els passos del seu pare. Es va posar a tremolar.

 PAULA SINISTERRA SEBASTIÁN 2n Batx
IES MALILLA

 ELMISTERI DE LES BESSONES HENDRIX

 La mansió Durgshine era desconeguda per a molts. A la duquessa li agradava la discreció i després del part de les petites veié que era millor amagar la vida de la família per continuar amb el seu estatus social. La duquessa Hendrix sempre havia tingut molta passió pels espills, li agradava molt mirar-se cada dia. Quan aquella dona pàl·lida es notà embarassada començà a mirar-se menys, no s'agradava . Els va cobrir tots amb una fina tela de seda. Passaven els mesos i la panxa creixia fins que un dia trencà aigües. Cridaren el metge i ella demanà que apartaren les teles que cobrien els espills de l'habiatació, que les col·locaren al seu llit perquè creia que si paria entre aquelles teles la criatura seria hereva de sa bellesa. El metge va arribar i sota la presència dels espills va traure la xicoteta. El primer que va fer fou mirar-se als espills que la rodejaven. Un colp d’aire apagà les espelmes. Tardaren uns minuts a tornar-les a encendre, just quan se sentiren plors. Quan la llum va il·luminar l'estança ningú podia entendre per què hi havia dues noietes petites, idèntiques i lletges. La duquessa va llançar brofegades i se sentia avergonyida. Durant tres anys romangueren tancades a casa.

 Lucía Martínez Roldán 2n Batx
IES MALILLA

 EL FILL DELS BLOU

 S'oïen els plors de la nova vida que arribava al món. La mare, plorant més que el fill, l’abraçava i el rebia amb tot el seu cos. Va ser un part difícil, però al final veieren la cara petita i bonica del xiquet. Quan va eixir del ventre de la mare van decidir no tallar-li el cordó umbilical. Al cap de poc, aquest xiquet va començar a bufar. Els pares no sabien què fer, perquè a més el nen bufava de seguit. Per aprofitar aquesta mena de do que tenia li compraren una trompeta. Aquell va ser el millor regal, perquè encara que no ho semblara, el xiquet tenia una capacitat poc comuna als pulmons i podia bufar com si fos un home gran. El que no s’esperava ningú és que la mare emmalaltia a mesura que el xiquet bufava més i al final morí. Abans del soterrar li van tallar el cordó umbilical amb què continuaven units. Això produí la pèrdua de la capacitat pulmonar amb què havia viscut tota la seua vida, ja que tot l’aire que tenia era gràcies a la mare. Tot va acabar com ho fa la vida d’un globus quan el deslligues i fuig volant i donant voltes per l’habitació.

 Sandra Martínez Lara 2n Batx A
 IES MALILLA

 ÉDITH LARME. LA NOIA DE LES MANS FREDES

 Édith Larme es va quedar embarassada del fill mitjà dels Painsec. La noia no tenia altra elecció que abandonar la casa, sense cap destí concret. Caminant sense rumb, per inèrcia, va acabar a terra esgotada i sense forces per seguir. Uns enormes flocs de neu decidiren aterrar a la seua cara enmig d’un silenci estrany que l’envoltava. Foscor. Els seus sentits deixaren de funcionar a poc a poc, deixant finalment el món dels vius per uns instants. Al cap d’una estona va despertar, potser d’un malsom, i va sentir que ja no era en vida però al mateix temps presentava la mateixa aparença que abans d’acabar al terra però sense el seu nen al ventre i amb les mans completament fredes. Ànima. La impossibilitat de trobar descans responia a una tasca que Édith va deixar pendent, una vida amb el seu fill. A l’arribar a la Maison Desirchamp, la noia es va trobar amb una bèstia, un nen que es mantenia en vida gràcies al fred dels dies. Fill. El nen somreia al tocar les mans d’Édith, representant així el fil que els mantenia connectats en aquesta vida.

Marta Granado. 2n Batx
 IES MALILLA

 NOMÉS UN DIT

 La duquessa de Durgshire era una dona que pertanyia a un dels escalafons més alts de la societat, malgrat això, era una dona molt humil i amorosa. Quan era jove va casar-se amb el general Hendrix, home molt cotitzat entre les dones de l'alta societat. Encara que la duquessa va tractar d'enamorar-se d'ell no ho aconseguí, ella sempre havia tingut al seu cor l'amic de la infantesa, el senyor Bowrain. Tal com anaven passant els anys, la duquessa s'enamorava més de Bowrain, fins al punt de ser infidel al seu marit. Així és com quedà embarassada. Com que la duquessa passava molts dies tancada a casa va buscar un entreteniment. Li agradava molt tallar papers i fer-hi garlandes amb motius amorosos d'animals i persones. Un dia va tallar dues xiquetes simètricament perfectes unides únicament pel peu. En veure això es va emocionar tant que s’ho fregà per la panxa amb la intenció de tindre bessones. Mesos més tard van nàixer les bessones Hendrix, idèntiques però unides pel dit menut del peu. D'aquesta manera la duquessa es va sentir culpable perquè les seues filles mai podrien dur una vida normal i serien tractades com a bèsties. I el pitjor de tot: haurien de passar tota la vida juntes. 

Laura Nebot Gómez. 2n Batx.
IES MALILLA

 EL FILL PLE DE BLAUS

 El fill del venedor de dolços va deixar de ser el mateix el dia en què es va perdre en la platja, mentre jugava amb algun peix i intentava atrapar algun altre carranc. Quan el seu pare el va encontrar, ja al capvespre, va veure unes taques a la seua pell. El pare pensà que potser havia relliscat amb alguna roca i no es va preocupar massa. Van passar els dies i aquells blaus seguien en el seu lloc. A més, des d'aquell dia, l'interés del xic per la vida al mar va crèixer molt fins al punt que sempre acompanyava el seu pare al mercat per tal de preguntar als pescaters com era el mar, la seua fauna i alguna que altra llegenda. Només el xic sabia que aquella criatura amb la qual havia parlat aquell dia a la platja era real i no volia compartir amb ningú aquella experiència aterridora i a la vegada apassionant que l'havia condemnat a ser portador d'eixos blaus que mai li farien oblidar aquell dia.

 Alex Coronado Sorli. 2n Batx
IES MALILLA

 LA TRÀGICA VIDA DEL SENYOR CRUMB

 Un dia d’hivern de matí, com sempre, el senyor Crumb desdejunava abans d’anar a la fàbrica de mobles. A casa encara dormien. Era una època dura. El naixement del nou fill havia empitjorat l'economia familiar. La seua dona no podia treballar, estava massa dèbil després del part i per poc no en surt. El treball del senyor Crumb era senzill i el sou, miserable. Però aquell dia era diferent. Mentre el senyor Crumb polia un tronc de fusta de faig, la màquina de serrar va curtcircuitar i els pots de vernís més propers s'encengueren. En un tres i no res la fàbrica sencera estava en flames. Moriren molts treballadors. El senyor Crumb es va lliurar però va quedar amb una cama trencada i sense treball. Passaven les setmanes i ningú volia contractar-lo. La seva família passava fam, el fill menut plorava i la seva dona necessitava medicaments. A la parròquia del barri les velles comentaven la seua situació però amb la mort del menut cessaren les xafarderies. La llar dels Crumb va entristir. La llum ja no entrava per les finestres. La pitjor part se la va emportar la mare, estava enfonsada. Tres dies desprès del soterrar no ho va poder suportar més i es llançà al riu.

 Vicent Danvila Fraile 2n Batx
 IES MALILLA

 EL GERMÀ DE LA VELLA SENYORA CLOCK

 L'oncle del senyor Clock portava una vida tranquil·la a la seua caseta de camp sense molestar ningú. Així ho va voler. Després de tot el que els seus ulls havien vist mai no podria oblidar els seus records. Sent l'únic metge dels voltants, va ser cridat a la guerra contra un altre país que volia furtar-los el que tenien, els deien. Tots els seus amics i coneguts hi anaren. Els hòmens, amb l’energia que els donava lluitar pel que era just, volien abalançar-se front a l'enemic, aquella bèstia maligna. A l'arribar al front, tot va ser diferent. L'enemic era presa també dels mateixos ideals de lluita per la justícia. Al cap i a la fi, un mai pensa que ell és dolent. Aquella exposició de cossos estesos al terra, un terra tenyit de sang, va canviar aquell home. La guerra es va acabar. Tant fa!, pensava ell. Sempre n'hi haurà, de guerres. En tornar a la civilització va llogar una casa de campo on el record dels seus amics no el perseguira. Els diners ja escassejaven i els records continuaven. Per no fer patir la seua família, pujà al terrat, on, al saltar, trobà la pau.

 Pablo Garcia. 2n Batx
IES MALILLA

 LA HISTÒRIA DEL FILL DELS BLOU

 La història del fill dels Blou és una història molt peculiar. La mare de la família dels Blou va dur al món un xiquet una nit que feia un vendaval que no deixava ni volar els ocells ni fer caure a terra les fulles. Un xiquet que pareixía normal però en realitat amagava una qualitat especial. Quan tenia dos anys tocava la trompeta amb una bufera equivalent a la dels pulmons d’un home de noranta quilos. Aquesta anormalitat no va espantar els seus pares, que van fer que el xiquet anara al conservatori. Amb deu anys havia aprés a tocar el trombó, la flauta i tots els instruments de vent que es coneixien i donava concerts per tot el món. Quant més anys complia, més força per a bufar tenia. Arribà un moment que ja no podia tocar instruments de vent perquè no resistien els seus bufits i la seua fama com músic es va oblidar. Es diu que ara, aquell xiquet prodigiós, es dedica a navegar en un veler que ell mateix impulsa amb els seus bufits, transportant a totes les persones que volen oblidar-se per una estona del món de les persones normals.

 Miguel López de los Mozos Matín. 2n Batxillerat.
 IES MALILLA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada