Ja deia jo que em sonava familiar, nou
mesos abans ja notava que alguna cosa
anava mal en el meu interior .Quan érem jòvens teniem un paregut com el
de totes les germanes, però no pensava que al final , ens haguera anar a
passar el mateix. Durant l’embarás les coses anaven a pitjor . A l’hora
el part tot sigué com jo esperava , el
meu home es va quedar bocabadat al vore que el xiquet en vegada de una
cama d'humà tenia la d’un pollastre . Tot açò no era normal , jo ho
sabia,però era el meu fill i havia d'acceptar-ho, no com el meu
cunyat.Uns dies después el xiquet no parava de
plorar i sorprenenment s’apropà a nosaltres i agarra una pota de
pollaste de damunt la taula .Va anar pasant el temps , tant que quan
se n'adonarem ja era tot un adult que, curiosament es dedicava a cuidar
del animals en una granja , ell s’acostumava a
la seua mal formació ,perquè per a ell no era cap problema, li agradava
que una part del seu cos li encaminara cap a la seua professió des
d'aquí vam comprendre que ell havia nascut per a aquest treball.
Esther Garcia. IES LAURONA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.