Aquest estiu, com tots els anteriors, tornàvem a aquella casa ofegada entre la natura del paisatge. Sempre m’havia agradat aquell mes de tranquil·litat en què dedicava cada hora del dia a gaudir de la natura amb la meua germana gran, però aquest any seria un poc diferent, ja que ella s’havia quedat en la ciutat a causa dels estudis i la seua nova relació amb Alessio, un xic romanès que havia conegut a la universitat.

La primara setmana en aquella casa la vaig dedicar a l’exploració de la zona i, un d´aquells dies d’exploració, vaig arribar fins a un clar per on passava un riu preciós. Dia rere dia vaig anar totes les vesprades a observar-lo, em feia sentir una sensació de tranquil·litat inexplicable que em feia passar les hores sense adonar-me’n.

Cada vegada necessitava més hores d’aquella sensació inexplicable i vaig començar a tornar a la matinada sense que els meus pares se n'adonaren.

Cada vegada em sentia més dependent d'aquelles aigües i, quan els meus pares m’advertiren que eixiríem a la matinada, vaig córrer tot el que vaig poder per arribar i em vaig llançar per a gaudir d’aquella sensació per sempre.

Edu Pérez

IES Guadassuar. 1r de batxillerat