DESORIENTAT No sé quina hora és. Fa fred. Deuria ficar-me la caçadora que em va regalar la meua cosina però no la trobe. No m’agradava molt però era l’única que m’abrigava. Tampoc sé on estic. Porte unes setmanes desorientat. Deuria haver anat al metge el primer dia. L’últim que recorde és estar assegut a la gespa, sol. El meu fill em va advertir del perill que comportava això però, com sempre, no li vaig fer cas. Tampoc a la meua esposa.  Solament sé que tenia el pantaló mullat per la humitat de la gespa. El cap de l’empresa on treballe portava unes setmanes exigint-me més del que hauria de fer i ja no podia més. Vaig explotar i li vaig dir quatre coses ben dites. Al dia següent vaig rebre una carta on em comunicaven que no calia que tornara al treball. Tot arreglat. Ja comence a escoltar alguna cosa. Continue tenint fred. Són dos policies i crec escoltar també la meua dona i molta més gent, crec que són al meu costat però no els puc veure. Parlen d’un cadàver  a la vora del riu. La meua dona plora, vull preguntar-li per què però no m’ixen les paraules. Estic immòbil però crec que aquesta vegada, en lloc d’estar veient el fons del riu, veig un llençol blanc. La meua dona continua plorant.   Talia Haidar Alama 2n Batxillerat IES MALILLA