Àlex Tisza, un xiquet de tretze anys, se sent identificat amb el riu perquè la seua vida és com aquest, gairebé sempre buida i seca, sense res més que l’absència de felicitat, ja que cap persona aprecia la seua existència. Quan entra gent nova en la seua vida, ell es pensa que el riu sec del seu cor es tornarà a omplir, però aquestes persones només el volen per al profit i Àlex ha de tornar a la seua trista realitat.
Cada dia recorda que, des que els seus pares moriren, ja no ha tornat a passejar per la vora del riu tal com feia cada vesprada amb ells. Per a ell, l’exterior del riu significa la dolorosa realitat i el riu significa la felicitat que sentia en aquells moments perquè llavors tenia unes persones que l’estimaven de debò. Per tant, estar dins el riu significaria tornar a aquella felicitat, tornar amb els seus pares. Per sort o per desgràcia per a l’Àlex, el dia que ho volia intentar, el riu es trobava des de feia temps igual com ell, sec i buit. Per això, sempre somiava que tornara a ser aquell riu ple d’aigua per retrobar-se aviat amb qui més s’estimava.
Cada dia recorda que, des que els seus pares moriren, ja no ha tornat a passejar per la vora del riu tal com feia cada vesprada amb ells. Per a ell, l’exterior del riu significa la dolorosa realitat i el riu significa la felicitat que sentia en aquells moments perquè llavors tenia unes persones que l’estimaven de debò. Per tant, estar dins el riu significaria tornar a aquella felicitat, tornar amb els seus pares. Per sort o per desgràcia per a l’Àlex, el dia que ho volia intentar, el riu es trobava des de feia temps igual com ell, sec i buit. Per això, sempre somiava que tornara a ser aquell riu ple d’aigua per retrobar-se aviat amb qui més s’estimava.
Míriam Medina Altur, 2n BAT A
IES Jaume II El Just. Tavernes de la Valldigna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.