Laia i Pau viuen cadascun en un dels extrems oposats de la ciutat. Ell, al nord, on les cases són grans i luxoses i els cotxes tenen xofer. Els seus pares són uns reconeguts advocats, i assisteix a la millor escola privada de la nació. Ella, a la zona sud, on els carrers son tristos i plens de fem i els fanals només s’encenen unes hores al dia. Viu amb els pares, que treballen incansablement a una fàbrica. Aquestes dos localitzacions estan separades pel riu Brunet, el més gran del país i que el recorre d’est a oest. Els ciutadans, i sobretot els xiquets, passen les vesprades a la vora del riu, i és per això que unes vides tan diferents com les de Pau i Laia es van unir. Ella era una xiqueta molt enginyosa i un dia d’hivern va decidir escriure una carteta per deixar-la dins d’una botella i tirar-la al riu. Aquella mateixa carta arribà a l’altra riba l’endemà, a mans de Pau i ell, en llegir-la, va decidir respondre-li. Des d’aleshores es va crear una bonica relació d’amistat entre els dos. Tots el dies s’escrivien notes i deixaven que el Brunet les conduís al seu nou amic.
Carme Martínez Grau 2n BAT. A
IES Jaume II El Just. Tavernes de la Valldigna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.