LLARGUES NITS

LLARGUES NITS

Clar que no era una nit qualsevol, clar que aquella era especial. Era d’eixes nits nostàlgiques i, alhora, eternes. Cada volta que tancava els ulls podia sentir una sensació capaç de traslladar-me a l’altre món en menys d'un segon. Era tot tan diferent i impensable que no m'ho podia ni creure.

Al tancar els ulls estava junt a ells, un grup de persones que plantejaven acabar amb el món, estaven dispostes a córrer qualsevol risc i la seua única missió era eixa.

Jo estava entre ells, confosa i tremolant, ningú parlava. L'única cosa que feien era mirar-nos els uns als altres, i és clar que a mi també em miraven; com si fos una d'ells. Els THODS havien patit molt en vida i ara que estaven morts volien venjar-se.

Vaig eixir del passadís en què ens trobàvem, i els carrers estaven plens de foc. Tots corrien, alguns es tallaven les venes, altres es llançaven des d’edificis i el grup dels THODS estava tranquil, ja que això els omplia de satisfacció. Van relatar una volta mes les seues normes i sobretot van destacar la seua missió, amb un pla en el qual jo havia de fer el mateix que estava mirant en aquell moment, però en la realitat.

Doncs van començar el compte arrere i jo poc a poc anava obrint els ulls. Estava de nou en el món real. Tot seguia la seua normalitat així que vaig estar molt tranquil·la, l'única por que tenia era quedar-me dormida i que el món s'acabés.

Aquesta mateixa nit vaig decidir que no dormiria per si de cas. Així que vaig preparar-me un café i vaig començar a llegir "Mirant el riu", un llibre que em va regalar el meu germà i no havia tingut ocasió de llegir. Després d'una estona llegint, es van fer les 4 de la matinada, i vaig eixir de ma casa i em vaig dirigir a un riu a prop. En arribar, el riu que sempre era transparent es veia roig i ple de cossos de persones irrecognoscibles, no m'ho podia creure. Hi havia gent llaçant-se al riu com si fos divertit el que els esperava, gent feliç tallant-se amb les branques dels arbres i inclús gent que no sabia el motiu, però s'estava morint. De sobte va sonar l'alarma i vaig alçar-me del meu llit, soles va ser un altre somni.

TOURIA ZOUINE

IES “Veles e Vents” Grau Gandia.