Havia d'anar, volia vore'l.
La
matinada del 17 d'abril, vaig somiar amb mon pare, que feia uns
mesos que havia faltat. Aquella nit em vaig despertar de cop, i no
vaig poder dormir més. Quan es va fer de dia i vaig sentir la meua mare trastejant per la cuina, em vaig alçar i vaig anar
corrent a dir-li-ho. Ella em va dir que era només un somni, que no
hi fera cas, però per a mi era més que això.
La
nit següent, vaig tornar a somiar amb el meu pare, i era tan real
com si estigués parlant amb ell com tantes vegades havia fet. Durant
una setmana vaig estar somiant amb ell, fins que un dia al pati,
estant amb Béla Mairuk parlant, li ho vaig contar, necessitava que
algú m'aconsellés sobre el que fer.
Després
de 15 dies somiant tots els dies el mateix, vaig anar decidida a
fer-ho. I si era de veres el que ell em deia? I si realment no
era sols un somni? El dubte cada volta s'apoderava més de mi, i no
podia estar ni un segon sense pensar en això. Havia de fer-ho.
La
matinada del 3 de maig, quan tots dormien, em vaig alçar i em vaig
dirigir al pont principal i vaig mirar fixament el riu. M'ho vaig
plantejar una vegada més, però ja no hi havia volta enrere i ho
vaig fer, no em penedisc.
ÀNGELA GARCIA, IES ALMENARA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.