Com cada vespre quan
l’agulla del rellotge es posava damunt de les sis, es produïa un
fort soroll a casa l’Erika. Es repetia deu segons. Tot seguit
l’Anna es col·locava
a prop, mentre el seu cor li bategava com si li anara a eixir del pit. Ella esperava que no fóra
ell. Ja no podia més amb això, havia d'acabar.
L'Erika Binczky era una
xiqueta de catorze anys. Tot el món l’admirava per la seua bellesa
i el seu físic ja que practicava diferents esports. Es passava els
dies estudiant i fent esport. Era una xica aplicada. A vegades per a
descansar de totes aquelles disciplines eixia a passejar per la
ciutat i anava a veure el Riu. Aquell lloc la hipnotitzada, cada
vegada que s'acostava desconnectava del món.
La seua mare sempre li havia parlat sobre els ofegaments en aquell
Riu però ella mai li va donar importància.
En una de eixes eixides va
conèixer a un xic. Al cap del temps van començar una relació. Eren
inseparables, mai discutien. Fins i tot volien anar-se’n a viure
junts, però la mare la Erika li va avisar que anara poc a poc ja que
era un menuda per a tindre relacions i a més amb un xic de
diferència d'edat,
però l’Erika estava massa enganxada. Tot era perfecte.
Al cap del temps tot va
canviar.
Tots els dies el fort soroll del telèfon en marcar les sis
es repetia per tota la casa. L’Erika sempre contestava ambles mateixes paraules “Que et perdone una vegada més?” i a
continuació sempre eixia al carrer . La mare suposava que sols seria una discussió de parella però mai es va
imaginar el que realment li passava a la seua filla. En l’última
d’eixes trucades l’última
frase de l’Erika va acabar amb un “Ja no puc més”.
I a partir d’aquest moment l’Erika no va voler eixir més
al carrer si no fos a anar a veure el Riu. Cada vegada que
s'hi acostava sempre li deia el mateix “Ajuda’m” esperant que alguna vegada
aquell lloc que la hipnotitzava , l'alliberés
de tot.
L'1 d’abril
de 1876, L’Erika es va acomiadar per sempre de la seua mare
dient-li “Perdona’m mare, el Riu m’espera”.
CÈLIA FALLA, IES ALMENARA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.