IES Malilla

El ferit Recorde una nit fosca de finals d’estiu en què picaren a la porta. Automàticament se’m va escapar un Mare de Déu Senyor!, a aquelles hores no podia ser res de bo. Abans de dirigir-me cap a la porta em vaig quedar mirant Goriet, Empar i Teresa. No podia permetre que els passara cap cosa roïna, amb la mort del meu marit, el seu pare, hi havia prou. Ningú faria més mal a aquesta família. Encara amb aquests pensaments al cap vaig agafar l’escopeta i la traguí per l’espitllera, disposta a protegir els meus fills. Una vegada en posició, vaig cridar amb totes les meus forces que fora qui fora marxara o faria foc. Aleshores vaig escoltar una veu coneguda, era Joanet. La ràbia es va apoderar de mi, què pretenia? Vaig repetir que marxés, aquesta vegada enutjada. Però llavors parlà Ferroviari i Teresa obrí la porta. Portaven un guerriller amb aspecte d’estar molt mal ferit. Joanet, que semblava angoixat,anà al gra mentre explicava: -És el nostre company Francesc. L’han ferit i no tenim com cuidar-lo... Aquesta és la seua última oportunitat, si no morirà. Teresa em va mirar i jo, cansada de morts i del patiment dels estimats no vaig saber dir que no. Mar Docon. 1 r Batxillerat IES Malilla