Acabe de
renyir amb Ferroviari, vol que me’n vaja a França amb ell, però jo no vull
anar-me’n, i menys ara que ens ha traït. No entenc com ha pogut fer-nos açò…
Ajudar la Guàrdia Civil a matar els seus companys i alguns masovers que no
havien fet res, tan sols donar-los de menjar. Estic caminant cap a casa quan
sent una ràfega de tirs i veig Ferroviari eixir per la finestra. S’acosta a mi
per demanar-me que me’n vaja amb ell a França i negue amb el cap. Estic en
estat de xoc. Em torna a preguntar, torne a dir que no, tinc molta por, estic
paralitzada. Comencem a discutir, ens espentem i, de sobte, sent un dolor
terrible. Caic agenollada, la vista se’m fa borrosa. Note com caic al sòl i ja
no hi ha res.
Beatriu Alba Sangròs
1r batxillerat
IES GUADASSUAR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.