Microrelats de la Secció de Secundària d’Alpuente

Al colomer

On m’havien pegat el tir? Estava marejat, veia borrós... M’estaven portant entre Teresa i Ferroviari a algun lloc, no sabia on... Em feia mal tot el cos i, sobretot, la ferida. En algun moment havia caigut un bac.

Després, em vaig despertar al colomer del mas de Teresa. Vaig estar allí un temps curant-me. Els estava tan agraït a tota la família. Goriet em va caure molt bé, m’agradava contar-li aventures dels meus temps a França. Sempre m’escoltava tan atent. Va aconseguir que el meu temps de recuperació en aquell amagatall passara molt més ràpid. Un temps després no ho vaig poder evitar i vaig tornar a la França que tant enyorava.

Clara Herrero Montesinos

4t d’ESO

Una nova il·lusió

Un dia a la vesprada van arribar al nostre mas Joanet, Ferroviari i un altre bandoler ferit. Van dir-li a ma mare que si podia ajudar-los i ella va dir que no estava massa convençuda però que els ajudaria. Jo volia ajudar-los perquè un home ferit ha de ser ajudat.

Ma mare va ficar-lo al colomer perquè ningú el veiera. El mestre don Arcadi venia molt pel mas a donar-me fòssils, llibres sobre la natura... Un dia es va adonar que al colomer hi havia algú amagat. Va estar parlant amb el maquis una estona i mai més vam tornar a comentar aquell fet.

El dia que el bandoler, anomenat Matemàtic, es va posar bé; ma mare va fer un sopar molt bo per a acomidar-lo. Ma mare tenia amb ell una relació molt bona i i a mi em pareixia molt bé perquè si ella era feliç jo també ho era.

Rubén Rodríguez Mansilla

4t d'ESO

L’amor enmig de la violència

Després de la mort del meu pare, anava jo amb el ramat pel camp i les muntanyes, vaig conéixer un maquis i em vaig enamorar, a ell li va passar el mateix. No podia veure’l, si no era d’amagat, quan era de nit o algun dia a la vesprada. Jo ja m’imaginava que allò no podia eixir bé, però n’estava molt enamorada.

Una vesprada va passar el que havia de passar, ma mare em va dir que una dona del poble, la mare de Pelut, li havia dit que m’havia vist amb un dels guerrillers. Pelut era dels civils així que, si ell ho deia, tot anava a acabar molt malament. Vaig decidir escapar-me de casa però quan em vaig trobar amb Matemàtic, un altre dels guerrillers, i li ho vaig explicar; ell em va fer tornar al mas.

Estela Gallego Álvarez

4t d’ESO

Els secrets de la muntanya

A mi em feia por pujar a les muntanyes on estaven els maquis i els guàrdies civils, perquè ja m’havien enviat a aquell col·legi per les meues idees polítiques i, si em veien parlant amb un maquis, em podien matar. Un dia que vaig anar a casa de Goriet, vaig passar molta por per si em veia algú. Vaig estar parlant una estona amb ell i amb la seua germana Teresa que era molt bonica i els vaig dir als dos que si podien recollir orelles de moro i més fòssils que trobaren per ahí per a estudiar-los a l’escola. Ells van dir que sí que arreplegarien tots els que pogueren. Després Isabel, la seua mare, em va convidar a menjar al seu mas amb ells, m’ho vaig passar molt bé dinant amb ells. Des d’eixe dia, vaig anar moltes vegades a visitar-los.

Un dia Goriet em va portar a vore un caragol fossilitzat que hi havia a la porta d’una cova i dins vam veure unes pintures rupestres molt antigues. Vam entrar més i vam veure sabó i explosius i vam pensar que era un refugi de maquis. Ens en vam anar molt ràpid i no ho vam contar a ningú perquè no tapiaren la cova. Vaig tornar moltes vegades amb Goriet perquè m’ensenyara les coses que la muntanya amagava.

Javier Herrero Martínez

4t d’ESO

Un futur per davant

Un bon dia estava jo a l'escola esperant els xiquets per a dirigir-los i que anaren posant-se en les seues taules a l'aula. Els vaig dir que aquell dia aprendrien molt amb mi. M’havien dut el pa. Ho feien sempre, ells i els seus pares em duien menjar.

Hi havia un xiquet que havia deixat l’escola per ajudar a casa, com molts altres. Jo l’animava molt perquè tinguera estudis i una vida millor, era intel·ligent i tenia molta curiositat, per això jo no volia que deixara d’estudiar.

Com ja no podia vindre a escola, anava jo a sa casa i l’ajudava. Jo, a Goriet, el volia molt i volia que tinguera un futur per davant, pensava que podia arribar a ser un gran mestre.

Nerea Tomàs Eixea

4t d’ESO

Tornar a casa

Quan vaig tornar de Barcelona, jo anava més pita que mai, amb els llavis pintats i unes sabates de tacó molt boniques. Vaig vore el meu germà Goriet que va flipar amb el meu canvi. També la meua germana Empar estava bocabadada. Els vaig contar totes les meues experiències i com era Barcelona. Em sentia feliç i alegre de tornar a veure'ls. Però quan em vaig posar la meua roba de treball, em vaig transformar totalment, d'una muller bella i elegant, vaig passar a ser una dona treballadora. Em vaig posar mans a l'obra amb l'ajuda del tio Miquelo que m'anava explicant com s'havien de fer les coses.

A mi m'agradava molt treballar al mas, més que anar a servir a Barcelona perquè em sentia més lliure i, a més, estava ajudant la meua família i aquesta és la sensació més bona que hi ha a la vida.

Celia Andrés Ramos

4t d’ESO

Un dia qualsevol

Jo estava tranquil·la, era un dia com qualsevol, però, amb molta calor. De sobte, vaig veure uns tricornis i vaig saber que eren el capità Maximiliano i els seus hòmens. Però, quan em vaig fixar més, vaig veure una cara nova i a una que ja coneixia... Però, per què anava amb ells el Ferroviari?- vaig pensar. Els vaig dir que passaren que hi havia molt de menjar perquè estàvem celebrant que la collita havia sigut molt bona.

Sergio Martínez Pérez

4t d’ESO

Les nogueres

Jo estava molt contenta per la tornada de la meua filla perquè feia molt de temps que no la veia. Estàvem les tres juntes, Teresa, Empariues i jo arreplegant nous de les nogueres. Ella em parlava de l’experiència de servir a Barcelona. Em va dir:

- Mare, la veritat és que jo em sent millor amb aquesta vida, la del mas.

De sobte, ma filla Empariues, que tenia l’oïda més fina que jo, va sentir uns trets al mas. Em va preguntar si jo havia sentit alguna cosa, li vaig dir que no i la vaig veure córrer cap al mas. La vaig intentar seguir, mentre li anava al darrere tenia molta por. El meu fill Goriet estava al camp del costat.

Mentre Empariues i jo entràvem al mas, Ferroviari se’ns posà al davant i em va dir que a mi em deixava viure. Va començar a córrer cap a Teresa que també venia corrent. De lluny vaig veure com discutien i, tot seguit, vaig sentir un tir. Vaig veure com la meua filla queia a terra. Vaig eixir corrent cap a ells, sentint una intensa ràbia. Vaig abraçar el cos de la meua filla i em vaig posar a cridar i a plorar fins que la soterraren al costat del mas.

Alberto Sesé Torralba

4t d’ESO

Encara més sola

Nosaltres estàvem al cinqué dia de sega i van arribar el capità Maximino Mata i els seus homes. També venia amb ells Ferroviari. Van entrar a la nostra casa i es van quedar a dinar, tots menys Pelut. Em vaig sentir molt preocupada per aquella situació perquè hi havia molta tensió dins del mas.

Quan van acabar de menjar, van descansar un poc i Goriet se’n va anar al bancal amb les ovelles. Empariues i jo estàvem fora del mas i, al cap de poc, vam escoltar tirs dins de la casa. Em vaig sentir molt angoixada, m’esperava el pitjor. Vaig veure Goriet venir ràpid cap al mas amb mals pressentiments. Quan vaig entrar al mas, els civils estaven morts a terra, Ferroviari em va dir que a mi em deixava viure i va començar a córrer. Es va dirigir cap a Teresa i jo veia com ella li deia que no amb el cap. Vaig sentir el tir i vaig veure com la meua filla queia de genolls.

Vaig quedar desolada quan vaig veure com Ferroviari, que tant l’estimava, havia tingut el valor de matar-la. Em vaig sentir encara més sola, m’havia quedat sense marit i sense filla. Aquest va ser el pitjor moment de la meua vida.

Ángela Clemente García

4t d’ESO

La persecució

Vaig escoltar els tirs d'un fusell i vaig anar corrent cap al mas de Zacaries, d'on venien els tirs. Quan vaig arribar, em vaig trobar amb els meus companys morts i jo m'havia salvat pels pèls. També, vaig veure Teresa morta. Bela em va explicar el que havia passat i vaig avisar els altres civils, que van vindre de seguida. Els civils van traure gossos per a buscar Ferroviari per les muntanyes però va ser molt complicat perquè ell se les sabia molt bé, aquelles muntanyes. Per aquell temps, ell va ser la persona més odiada del món, tant pels civils com pels masovers. Després de molts dies el vam trobar, mort i sense cap roba, amb el seu fusell. A mi em van donar un ascens, però, en aquell incident van morir tres dels meus homes i dos tenien una família que mantindre.

Floren Guaita Rott

4t d’ESO